Una hora d’entrevista a tvmataró distribuïda en dues parts: una primera amb el presentador del Mataró al Dia, Francesc Andrés, i una segona amb quatre periodistes vinculats a l’actualitat de la ciutat. Aquest ha estat el format televisiu en el qual l’alcalde de Mataró, David Bote, ha pogut fer balanç aquest dimecres coincidint amb el dia que es complien dos anys des que va revalidar la vara de batlle.

Mig mandat sobre el qual Bote ha volgut destacar la feina feta pel seu govern en matèria mediambiental, d’habitatge o d’atenció a les persones. Però també, la voluntat d’entesa amb altres partits per tirar endavant propostes i els pressupostos, formacions a les quals ha agraït el seu compromís amb la ciutat.

Un cop arribats a l’equador del tercer mandat de David Bote, també hi ha hagut temps per repassar deures pendents i projectes futurs per començar o enllestir abans no arribi el 2027.

L’oferta a les escoles concertades, sota la lupa

Pel curs que arrancarà al setembre a Mataró, segons el padró municipal, hi haurà 990 infants que comencin l’escolarització, 42 menys que aquest any. Unes xifres que encara seran menors de cara al curs 2026-2027. La previsió apunta que hi haurà 912 alumnes en edat de preinscriure’s a I3 i, per tant, podrien comportar el tancament no de dos grups només, sinó que podria elevar-se fins als 4. Tot plegat s’explica per la reducció de la natalitat que no només afecta la ciutat sinó també la resta del país.

Davant aquesta situació i com s’ha de resoldre la planificació escolar dels propers anys, David Bote ha defensat que la reducció d’oferta no pot recaure, exclusivament, en els centres públics sinó que “cal garantir un equilibri entre les escoles públiques i concertades”. Una postura que també va defensar el soci de govern d’En Comú Podem, Sergi Morales, a l’entrevista de mataróràdio fa uns dies.

David Bote, alcalde de Mataró: Aquest esforç a abordar la baixada de la natalitat no només ha de recaure en l’escola pública. L’escola concertada també ha de contribuir a ajustar l’oferta. Sinó, arribaríem a un desequilibri. A més, aprofito a dir quines són les normes del joc. L’escola pública ajusta la seva oferta abans i el que diu la llei és que l’escola concertada ajusta la seva oferta després de les preinscripcions si no han arribat a 15 places. Caldrà veure els números definitius.

La Llar Cabanelles, un espai pendent de reobrir

La Llar Cabanelles també ha tingut protagonisme a l’entrevista. Es tracta d’un recinte de més de 14.000 metres quadrats situat entre els barris de Rocafonda i l’Eixample que porta 25 anys tancat i en desús. Una situació, que com a mínim aquest juliol, canviarà.

Càritas és la propietària d’aquesta finca i del 25 al 29 de juliol ha arribat a un acord amb l’Ajuntament per reobrir els jardins i que aquests acullin l’Espai Familiar de Les Santes, un programa d’activitats que fins ara tenia lloc al Nou Parc Central. Més enllà de la festa major però, els futurs usos d’aquest espai continuen sent una incògnita. L’alcalde però té clar què s’hi hauria de fer.

David Bote, alcalde de Mataró: Nosaltres mantenim una opció molt clara sobre aquest espai. Primer és l’ús i rehabilitació de l’edifici històric, l’obertura dels jardins a la ciutadania i que aquests espais estiguin vinculats a la política social. En el seu dia era un projecte de salut mental. Ara podria ser-ne un altre. Aquests haurien de ser els usos que hauria de tenir aquesta parcel·la.

Cerdanyola i Rocafonda, candidats a rebre finançament de la Llei de Barris

Aquest proper mes de juliol està previst que el Govern publiqui la primera convocatòria vinculada a la Llei de Barris. Un finançament que ha de permetre rehabilitar alguns barris del territori per evitar-ne la seva degradació i millorar la cohesió social.

Des de Mataró, s’està treballant per presentar projectes vinculats a Cerdanyola i Rocafonda. Bote admet que es “tenen moltes esperances dipositades” en aquestes ajudes perquè són un “element sobre el qual descansa el futur de la ciutat”. Tot i no revelar quants milions es demanaran, perquè justifica que anirà en funció de les bases de la convocatòria, sí que ha subratllat la importància de rebre aquest finançament per evitar que puguin tornar-se a produir aldarulls com els que es van viure a Cerdanyola abans de Setmana Santa.

David Bote, alcalde de Mataró: Hem de continuar millorant els serveis públics, hem d’intervenir en els barris que són candidats com Cerdanyola o Rocafonda, hem de rehabilitar habitatges i també hem de tirar endavant projectes de transformació de l’espai públic i urbanístic.

Bote continua apostant per una segona comissaria de Mossos

La seguretat ha estat un dels temes recurrents del mig mandat. Sobre aquesta qüestió, l’alcalde Bote ha tret pit del compromís del govern per continuar “actuant contra la delinqüència per fer la ciutat més segura”. Un repte que s’ha d’assolir gràcies a la cooperació entre cossos de seguretat i a l’augment del nombre d’agents. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, la consellera d’Interior, Núria Parlon, va anunciar que a l’estiu hi haurà al voltant de 400 nous Mossos fent pràctiques a les diferents comissaries del territori, entre les quals hi ha les del Maresme.

Segons David Bote, si s’acaba produint aquest increment en el nombre d’agents, farà falta una nova instal·lació. Una nova comissaria que també podria tenir un espai per agents de la Policia Local en el cas que, en els propers anys, la plantilla pugui créixer. De moment però, sembla que la proposta no tirarà endavant ja que la consellera Parlon ha assegurat que hi ha altres prioritats.

David Bote, alcalde de Mataró: El que vam acordar amb el Departament és estudiar la millor manera d’incrementar la capacitat física i operativa dels Mossos que existeixen i els que han de venir. El nostre objectiu sempre ha estat el mateix: que a la nostra ciutat hi hagués més presència policial per prevenir i combatre la delinqüència. En algun moment, la Policia Local també hauria de continuar creixent. Necessitem aquest espai. Hem de pactar i discutir amb el Departament quin és el millor lloc per fer-ho.

El nou contracte de la brossa incrementarà la taxa de la ciutadania

L’actual contracte de la neteja i gestió de residus té vigència fins al juny del 2026 és per això que el consistori ja està treballant en el que agafarà el relleu a partir de llavors.

Una nova etapa que, segons detalla David Bote, s’han de millorar, especialment, dos aspectes. D’una banda, incrementar els serveis de neteja. De l’altra, canviar els sistemes de recollida per separar i reciclar millor els residus. Actualment, s’estan avaluant quins són els sistemes òptims per cada zona de la ciutat. Per exemple, s’està estudiant la implementació de contenidors intel·ligents.

El cert és que el contracte de la brossa és un dels més cars als quals ha de fer front el consistori i la previsió és que el nou encara tingui un cost més elevat. Un increment que, tal com reconeix l’alcalde, repercutirà de manera directa en la taxa que paguen els mataronins i mataronines perquè així ho contempla la llei. On no s’ha mullat ha estat a l’hora de definir quant més hauran de pagar els contribuents. De moment, aquest 2024 aquest impost ja ha pujat un 12%.

David Bote, alcalde de Mataró: La llei és clara: s’ha d’imputar el 100% del cost del servei als ciutadans de manera directa a través de la taxa. Per tant, només que hi hagi un nou conveni laboral per les persones que treballin en el servei de neteja i recollida diària, s’haurà d’incrementar la taxa perquè és el que diu la llei. També per poder complir els objectius que marca Europa s’han d’implementar nous models de recollida. Això també té un cost i també anirà a la taxa. Això és una qüestió que no es pot triar.