L’obra faraònica dels mataronins: un quilòmetre de fortificació per frenar els corsaris
L’obra faraònica dels mataronins: un quilòmetre de fortificació per frenar els corsaris
Un recorregut per alguns dels principals vestigis de la construcció pública més important de l’època moderna a la ciutat
Un recorregut per alguns dels principals vestigis de la construcció pública més important de l’època moderna a la ciutat
per Lluís Martínez
| CompartirAvui dia costa d’imaginar-ho, però el Mataró del segle XVI estava completament blindat per una imponent línia de defensa. Dissenyada per l’enginyer reial Jorge de Setara, la muralla es va construir a finals d’aquella centúria per protegir la vila dels atacs corsaris. Una obra faraònica que encerclava un espai de 14 hectàrees, pagada de la butxaca dels mateixos mataronins i considerada com l’obra pública més important de la ciutat de l’època moderna.
Mariona Gallifa, cap de Patrimoni i Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Mataró: "El projecte de la muralla té una planta hexagonal irregular, amb sis portals i un portaló. Està feta d'un mur de pedra irregular lligat amb morter de calç que arriba a tenir uns cinc metres d'alçada, amb un gruix d'entre 70 i 80 centímetres. La part inferior, en alguns trams, també és talussada.
Amb el pas dels segles, la major part d’aquesta fortificació, que tenia un quilòmetre de longitud, va anar desapareixent. En alguns punts, les restes es troben a nivell de fonaments. En altres, com aquest situat a la plaça de Pere Màrtir Viada, se n’ha recuperat i restaurat un bon pany de mur. Uns metres més avall, un altre fragment de muralla s’ha integrat a la façana d’accés d’un edifici de pisos.
De Santa Maria a la monumentalitat de Can Xammar
El viatge per resseguir-ne el traçat continua cap a la zona de llevant. En aquest sector els vestigis més destacats es troben a l’Hort del Rector de la Basílica de Santa Maria, on encara es conserva el pas de ronda intern. En altres trams es camufla completament entre els patis i l’interior de les cases particulars.
Mariona Gallifa, cap de Patrimoni i Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Mataró: El tram de Migdia és, potser, el més espectacular i més ben conservat. Comença, sobretot, amb el tros de Can Xammar, que es va poder recuperar i visibilitzar gràcies a l'operació urbanística que en el seu moment es va fer a la plaça. Allà també hi ha una torre que està restaurada i visible.
L’únic pas de ronda exterior
El circuit continua per Les Escaletes i enllaça amb la Muralla d’en Titus. Un tram que ha sofert moltes intervencions. S’hi han obert portes, finestres i, fins i tot, s’ha reforçat amb trossos de maó massís, però amaga un tret característic que el fa singular.
Mariona Gallifa, cap de Patrimoni i Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Mataró: És l'únic lloc de tota la muralla de Mataró on es conserva el pas de ronda exterior. És a dir, el carrer de la Muralla d'en Titus coincideix exactament amb el pas de ronda exterior. Però és l'únic que queda a tota la muralla, perquè els que hi havia als altres trams van acabar sent ocupats per patis o construccions de particulars.
Aquest procés de privatització va començar el segle XVIII a canvi, això sí, de pagar un cànon a la corona. Un espai que ara el pla general qualifica de vial públic i que sobre el paper preveu ampliar ocupant part dels patis del darrere de les cases del Camí Ral per, finalment, urbanitzar el passatge.
| Compartir
