Descobreixen a tres metres sota terra un tram de la Via Augusta al Camí del Mig

Són a tres metres de fondària sota terra, al Camí del Mig. Les obres que s’hi han fet aquest últim any han posat al descobert un nou tram de la Via Augusta, una de les grans infraestructures de l’època romana, amb el seu pas per Mataró. 

Les restes s’han localitzat entre els carrers Joan Larrea i Domènec Mateu i permeten documentar una part del ramal costaner que comunicava Iluro, l’antiga Mataró, amb altres ciutats de l’època com Baetulo, Barcino i Bladae. Són les actuals Badalona, Barcelona i blanes. En total eren més de 1.500 quilòmetres que connectaven el Pirineu amb Cadis, construïda entre els segles I aC i I dC. 

Una via de 2.000 anys sota el carrer actual

El tram localitzat conserva dos murs de grans blocs de granit que delimitaven la calçada per la banda de mar i de muntanya. Entre tots dos hi ha un espai de 6,4 metres d’amplada i es manté una part del ferm, d’uns cinc metres, per on circulaven els vehicles de l’època.

Un dels elements més singulars són les marques de les roderes dels carros, visibles sobre el paviment a conseqüència del seu ús continuat. Les restes també permeten constatar que el mateix traçat es va continuar utilitzant durant segles. Per sobre de la calçada romana s’hi han identificat diferents paviments posteriors, entre els quals un vial de terra batuda dels segles XV i XVI i una carretera empedrada dels segles XIX i XX.

La preservació excepcional de la via s’explica, en bona part, per la seva profunditat. La construcció i el creixement dels barris del Pla d’en Boet i Peramàs durant els anys seixanta van deixar el jaciment enterrat sota una important aportació de terres. 
 

Heidi Pérez, regidora de Cultura: Aquestes troballes s’han documentat, passaran a estudi amb les mostres que s’han trobat, que no són restes museïtzables, ni tenen un valor artístic determinat. La importància és confirmar que, tal com ja es va descobrir a Vilassar de Mar, confirmar que a Mataró també hi passava. 

Un traçat conegut des de fa més de 50 anys 
 

La presència de la Via Augusta al Camí del Mig no és una descoberta completament nova. El seu traçat es va identificar per primera vegada a Mataró l’any 1973, precisament a l’encreuament amb el carrer de Joan Larrea. L’arqueòleg i historiador Marià Ribas hi va documentar aleshores un dels murs de la via i part del paviment.

La troballa va comportar la inclusió del Camí del Mig a la Carta dels vestigis arqueològics de Mataró i, posteriorment, la seva protecció com a jaciment arqueològic dins del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. Ara, aquesta fita ajuda a escriure el nou capítol. 

Heidi Pérez, regidora de Cultura: Això són mostres i donen fe i testimoni de tot el que va passar. Avui es pot treballar amb diferents mètodes, més moderns i que ens donen més contundència per veure com es va poder construir aquesta calçada, diferent a com es va descobrir el 1973 la primera troballa al Maresme. Ens aporta més informació per construir el relat que ja teníem de la nostra història. 

Al Maresme, Ribas ja havia localitzat l’any 1954 un altre tram de la via a Can Vilalta, a Vilassar de Mar. En aquella ocasió, la identificació amb la Via Augusta va quedar confirmada amb la descoberta d’un mil·liari de pedra amb una inscripció que marcava les milles de la calçada.

La carretera romana que encara marca el territori 
 

La Via Augusta va ser molt més que una carretera. Els enginyers romans van dissenyar el seu traçat aprofitant la geografia del territori per facilitar els desplaçaments i el transport de mercaderies. Una lògica que, més de dos mil anys després, encara es pot reconèixer en grans corredors de comunicació actuals com l’AP-7 o el corredor ferroviari mediterrani.

En el cas de Mataró, el traçat del Camí del Mig manté aquesta herència. La configuració urbanística dels barris construïts a partir dels anys seixanta va respectar en bona part el recorregut de la via antiga, de manera que el carrer actual conserva el traçat d’una infraestructura que ja articulava el territori en època romana.

Les dades obtingudes durant la intervenció arqueològica encara estan en fase d’estudi. Un cop finalitzada la documentació de les restes, el tram de la Via Augusta ha estat protegit i cobert amb sorres per garantir-ne la conservació.

Unes obres de gairebé un any
 

Les obres de renovació del clavegueram i d’un tram de la xarxa d’aigua potable han permès reobrir al trànsit el Camí del Mig després d’un any d’afectacions, sis mesos més del que estava previst. Els treballs, executats per Aigües de Mataró, han inclòs la renovació de 261 metres de clavegueram i 383 metres de canonades d’aigua potable, com també la millora dels hidrants per fer front a incendis a la zona. L’actuació ha tingut un cost total de més d’1,2 ME.