A punt per conèixer el calendari del traspàs de l’R1

El consell d’administració de Renfe d’aquest dimarts posa sobre la taula el contracte programa de Rodalies. Així ho va anunciar el ministre de Transports Óscar Puente durant la compareixença des de la Generalitat de dijous passat. Aquesta nova passa endavant en el traspàs de l’R1 no implica, per si mateix, que es formalitzi aquest tràmit, però sí que en determinarà l’agenda, ja que el contracte programa de Rodalies conté el calendari del traspàs.

La línia R1 serà la primera que gestionarà directament la Generalitat. El primer tram que canviarà de titularitat serà el comprès entre la Sagrera i Maçanet. Abasta 73 quilòmetres al llarg de 21 municipis; 8 túnels, 24 passos superiors i més de 500 passos inferiors. També comprèn 12 estacions i 10 abaixadors. 

El futur: soterrar, traslladar o elevar?

El futur del traçat continua sent tota una incògnita. Quedar-se tocant al mar és una opció, però hi ha qui aposta per traslladar, soterrar o, fins i tot, elevar la via de l’R1. Els últims que s’hi ha referit han estat els de l’Observatori GeoRisc del Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya. Reiteren que cal traslladar la línia davant dels temporals i les rierades i reclamen al Govern un pla per adaptar les zones inundables ja urbanitzades. Tant el director de l’Observatori, Joan Manuel Vilaplana, com el geòleg membre del mateix observatori, Albert Ventanyol adverteixen que la pujada del nivell del mar i els temporals, fan cada cop més perillós el recorregut actual.

Els qui de moment no troben consens són els alcaldes del Maresme. Tot i que coincideixen en la necessitat d’emprendre accions immediates, hi ha qui descarta el trasllat per ser una “obra faraònica”. Així ho considera l’alcalde del Masnou Jaume Oliveras, que no veu clar moure la via i defensa adaptar l’actual. Des de Calella, però, analitzen com el mas s’està “menjant la línia” i el seu alcalde, Marc Buch, analitza el trasllat com a una mesura “lògica i necessària”. Qui es mostra a favor del soterrament és l’alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro, que té clar que s’ha de treure la via del front marítim. Des de la capital de comarca, l’alcalde de Mataró, David Bote, sempre s’ha mostrat més reflexiu sobre la viabilitat del projecte i analitzen punts de vista econòmics, tècnics i ambientals.

I si la solució no és ni soterrar ni traslladar? Des del ministeri de Transports a principis d’any ja s’havia insinuat que els problemes de l’R1 podrien arreglar-se elevant la línia. Així també ho explicava l’exalcalde Manuel Mas en una entrevista a Mataró Ràdio, quan recordava que “l’any 1990 l’Ajuntament de Mataró va projectar aixecar la via del tren i els tècnics ferroviaris ho van descartar per impossible”.

Incidències recurrents

Les línies de Rodalies acumulen incidències a tot Catalunya. El robatori de coure n’és un dels motius, però en concret a l’R1 se suma les inclemències meteorològiques adverses que provoquen que cada vegada que hi ha temporal marítim hi hagi problemes al recorregut. L’últim temporal va interrompre tot el servei i va provocar, de nou, desconcert entre els viatgers i col·lapse als autobusos i carretera per traslladar-se, sobretot, cap a Barcelona. Les avaries a la infraestructura, els problemes elèctrics, les interrupcions de circulació i els retards acumulats han alimentat durant anys el malestar dels usuaris. El debat sobre Rodalies posa, doncs, sobre la taula les demandes de molts dels viatgers: renovar i mantenir la infraestructura, millorar la informació als passatgers i garantir les freqüències de pas. Una demanda llargament reivindicada també és la recuperació de la connexió directa amb l’aeroport del Prat i, entre els usuaris, sovint es recorda que la durada actual del trajecte que uneix Mataró amb Barcelona, és superior a la de quan es va inaugurar el 1848.

La línia amb més encant i més concorreguda

La línia R1 de Rodalies és coneguda popularment com la línia del Maresme o de la costa. Ho fa unint les províncies de Girona i Barcelona a través d’un recorregut que voreja el mar i creua l’àrea metropolitana de Barcelona connectant els municipis de Maçanet-Massanes amb Molins de Rei. Es tracta de la línia més concorreguda de la xarxa de Rodalies i, segons dades facilitades per Renfe a tvmataró, en dades oficials de finals del 2025 són 93.900 els viatgers diaris en un dia feiner que utilitzen l’R1. Les dades de 2026 encara no estan tancades, tot i que es tracta d’un any marcat per obres, incidències i situacions meteorològiques adverses. tvmataró ja va publicar a principis d’any que l’R1 havia perdut uns 25.000 viatgers diaris per la crisi ferroviària.

Al llarg dels 95,1 quilòmetres de recorregut, la línia del Maresme compta amb 31 estacions amb parades destacades com la de Sants de Barcelona, que connecta amb l’alta velocitat i la llarga distància, o Plaça Catalunya, amb correspondència amb altres transports metropolitans com autobusos i metro. Per aquesta línia hi circulen de mitjana 216 trens cada dia laborable, segons dades de Rodalies de Catalunya. La mateixa font assegura que hi ha un tren cada 6 minuts en hora punta i un cada 10 minuts en hora vall que uneix Molins de Rei amb Mataró.

Una línia amb història

Des de la inauguració de la primera línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró el 28 d’octubre de 1848, el ferrocarril ha estat una peça clau en el desenvolupament industrial, econòmic i social del Maresme. La nova infraestructura va suposar una revolució en les comunicacions i va contribuir al creixement industrial de Mataró i de la resta del litoral. El projecte també va haver de superar dificultats tècniques importants, com la construcció del túnel de Montgat, considerat el primer túnel ferroviari de l’Estat.