Els geòlegs reiteren que cal traslladar l’R1 davant dels temporals i les rierades
Els geòlegs reiteren que cal traslladar l’R1 davant dels temporals i les rierades
Joan Manuel Vilaplana rebutja elevar les vies i reclama al Govern un pla per adaptar les zones inundables ja urbanitzades
Joan Manuel Vilaplana rebutja elevar les vies i reclama al Govern un pla per adaptar les zones inundables ja urbanitzades
Traslladar la línia R1 fora del front marítim per reduir-ne la vulnerabilitat i recuperar espai per a la defensa natural del litoral. Aquesta és la proposta que ha reiterat a La Setmana de tvmataró Joan Manuel Vilaplana, director de l’Observatori del GeoRisc del Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya. Ho ha fet coincidint amb la publicació, aquest divendres, d’un comunicat en què reclama al Govern decisions sobre els usos del territori per reduir els danys de les inundacions.
Vilaplana assenyala que la infraestructura ferroviària està exposada a una doble amenaça. D’una banda, els temporals marítims, l’erosió i l’embat de les onades n’afecten l’estabilitat. De l’altra, durant els aiguats, alguns ponts per on les rieres travessen la línia no tenen prou amplada per evacuar l’aigua cap al mar i poden generar problemes greus.
Joan Manuel Vilaplana, director de l’Observatori del GeoRisc: «La sortida del drenatge de l’aigua al mar, aquests ponts produeixen escanyaments. És a dir, no són prou amples en alguns casos, no en tots.»
La reivindicació ja s’havia expressat als micròfons de tvmataró. El 28 de gener, el geòleg Albert Ventayol, membre del mateix observatori, defensava al programa L’Entrevista un traçat interior, soterrat i connectat amb els centres de les poblacions. Advertia que la pujada del nivell del mar i els temporals feien cada cop més perillós el recorregut actual.
Vilaplana insisteix que retirar les vies del litoral permetria regenerar platges i renaturalitzar alguns espais. Defensa un traçat soterrat pels nuclis urbans, que acostaria les estacions als residents i que, en alguns municipis, podria permetre disposar de dues parades. En canvi, rebutja la possibilitat d’elevar la infraestructura, una alternativa que el ministre de Transports, Óscar Puente, va posar sobre la taula al març per a alguns trams de l’R1.
Joan Manuel Vilaplana, director de l’Observatori del GeoRisc: «L’última proposta que va fer el ministre Puente d’elevar la línia, aquesta no té cap sentit. Algun assesssor va fallar»
El geòleg assegura que l’Observatori ha traslladat la proposta de canvi de traçat als diferents governs des del temporal Gloria. Segons explica, però, en l’última reunió amb responsables de Territori li van comunicar que el Govern no tenia aquest projecte damunt la taula.
Adaptar el territori, l’assignatura pendent
L’R1 és un dels exemples amb què Vilaplana concreta el missatge del comunicat: els danys dels aiguats no depenen només de la intensitat de la pluja, sinó també de com s’ha ocupat i transformat el territori.
El geòleg valora els avenços en la gestió de les emergències, les prediccions i les alertes a la població. Considera, però, que aquesta resposta ha d’anar acompanyada d’actuacions sobre els edificis i les infraestructures exposats a inundacions.
Joan Manuel Vilaplana, director de l’Observatori del GeoRisc: «No n’hi ha prou amb l’autoprotecció, perquè nosaltres ens podem moure, podem fugir dels pàrquings, podem fugir de les carreteres en el moment de pluges, però el que tenim de manera fixa és un urbanisme consolidat i unes infraestructures ja assegudes. I és aquí on hem de posar l’èmfasi.»»
Al Maresme, posa com a exemple tres escoles de Vilassar de Mar que, segons explica, es troben al costat d’una riera i dins de la zona inundable cartografiada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Aclareix que cal estudiar cada equipament per determinar si són suficients les mesures de protecció o si la perillositat obliga a plantejar-ne el trasllat.
El comunicat reclama un pla especial de gestió de les zones inundables de Catalunya amb urbanisme i infraestructures consolidats. Entre les mesures que proposa hi ha reordenar usos del sòl, reubicar equipaments sensibles quan sigui necessari i informar els compradors de si una finca o un habitatge es troba en zona inundable. Vilaplana defensa que aquesta informació consti al Registre de la Propietat perquè la ciutadania pugui prendre decisions coneixent el risc.
El 15% del sòl urbanitzat de Catalunya és en zona inundable
El comunicat recull que, segons l’informe RISKCAT de 2008, el 15% del sòl amb urbanisme consolidat de Catalunya es troba en zona inundable. Això representa unes 35.000 hectàrees, on viuen més de 700.000 persones. Segons una anàlisi de StoryData amb dades públiques de la Generalitat i cartografia d’inundabilitat, a les conques internes de Catalunya hi ha 492 equipaments educatius i 619 equipaments de salut en zones inundables. Formen part d’un total de 3.444 equipaments exposats, entre els quals també hi ha instal·lacions esportives i culturals. Són dades que el Col·legi posa sobre la taula per reclamar actuacions sobre els espais ja construïts.
Contingut relacionat
El ministre de transports obre la porta a elevar l'R1
Óscar Puente descarta el trasllat de la línia de Rodalies del Maresme i referma que cal trobar una solució adaptada “als condicionants mediambientals”
L’etern dilema de l’R1: actuacions urgents o traslladar la via?
Manca de consens entre els alcaldes maresmencs sobre el futur de la línia de tren, tot i coincidir en la necessitat d'accions immediates
Albert Ventayol: “Amb el canvi climàtic, el traçat de la R1 és cada cop més perillós”
Forma part de l'Observatori GEORISC del Col·legi de Geòlegs, que amb un estudi conclou que cal “el trasllat de la via a l'interior, soterrada i connectant els centres de les poblacions”
