Del patiment a l’eufòria: els argentins de Mataró ja somien amb la final contra Espanya

Elías Sánchez, responsable de la Parrilla del Gordo: Ja que no es va poder la ‘Finalíssima’ que tant esperàvem, que passi Argentina i que jugui la final contra Espanya.

Aquest ha estat el desig més repetit aquest dimecres pels aficionats argentins de Mataró a la prèvia de la semifinal del Mundial que la seva selecció havia de disputar contra Anglaterra. Un desig que ha acabat sent una realitat però que ha requerit una mica més que suor i llàgrimes.

Un partit per la història que arribava envoltat d’una rivalitat que sobrepassava els límits del terreny de joc. 

Elías Sánchez, responsable de la Parrilla del Gordo: És un rival amb qui hi ha moltes coses pel mig, com el conflicte de les Malvines.

La disputa per la sobirania de les Malvines va provocar un trencament entre anglesos i argentins. Un conflicte que ha estat un al·licient extra per un enfrontament en el qual ja hi havia molt en joc. 

Fruit d’aquesta motivació addicional, aquest dimecres a les 19h s’han reunit desenes d’aficionats d’Argentina per anar caminant, amb banderes i tambors, fins al Madison Club & Lounge, el local del Pla d’en Boet que, al llarg d’aquest Mundial, s’ha convertit en un temple des d’on seguir els partits de la selecció. Més de 350 persones s’han acabat aplegant a un establiment decorat per l’ocasió. 

Als seguidors els depararia un duel amb molts moments de patiment i més, després del gol d’Anthony Gordon pels anglesos a l’inici de la segona meitat. No seria fins al final quan Enzo Fernández al 88 i Lautaro Martínez al 92, després de dues brillants assistències de Leo Messi, segellarien la classificació per la final. Una victòria molt celebrada per tots els presents i que ara els fa somiar en la possibilitat de guanyar la segona estrella consecutiva i la quarta de la seva història. 

Per assolir-ho però, hauran de superar l’Espanya de Lamine Yamal el proper diumenge a les 9 de la nit. Un partit que reeditarà la ‘Finalíssima’ que no es va poder jugar al març quan les dues seleccions s’havien d’enfrontar per haver quedat campiones de la Copa Amèrica i l’Eurocopa. Una final que s’havia de jugar al Qatar i que es va haver de suspendre pel conflicte de l’Orient Mitjà.