Tiana acull el 82è Congrés Internacional de Joves Esperantistes

Tiana acull des d’ahir i fins aquest diumenge 16 d'agost el 82è Congrés Internacional de Joves Esperantistes, una trobada que reuneix prop de 300 participants que parlen esperanto. Durant tota la setmana, els assistents es quedaran a l’alberg La Conreria, en plena Serralada de Marina, per participar d'activitats, conferències i excursions que posen en valor l’esperanto com a llengua de comunicació global.

La trobada anual se celebra enguany a Catalunya amb l’objectiu d’ensenyar la llengua i la cultura catalanes a esparentistes d’arreu del món. Aquest any aprofitaran l’Any Gaudí per fer excursions i conferències sobre la seva obra, i també per observar l’eclipsi total de sol, un dels punts forts de la programació.

Jordi Calafí, esperantista català i membre de l'organització: Farem una excursió per l'eclipsi i també visitarem les principals obres de Gaudí del territori, aprofitant l'Any Gaudí. A més, farem nombroses xerrades amb experts locals i tallers de tota mena, tot en esperanto. 

Una llengua global

L’esperanto és la llengua artificial amb més parlants del món. Va néixer per facilitar la comunicació entre persones de cultures diferents d’una manera horitzontal, i per això està molt vinculada a la idea d’igualtat i cooperació. Ofereix una manera eficaç i equitativa de comunicar-se amb persones de tot el món quan no comparteixen una mateixa llengua materna, afavorint la cooperació global sense privilegiar cap llengua o cultura específica i protegint alhora la diversitat lingüística. És per això que, més enllà de l'interès lingüístic, l'esperanto té un rerefons polític i ideològic que fa que vagi guanyant adeptes cada any. 

Jotaro Takada és un parlant japonès que viu a Salamanca i que, a part de considerar-se un amant de les llengües, li agrada la idea d'igualtat que desprèn l'esperanto. 

Jotaro Takada, esperantista japonès: M'interessa la idea que pràcticament no hi hagi parlants natius. Per comunicar-te amb la gent en esperanto has d'aprendre des de zero, tothom ha d'aprendre des de zero i això m'agrada.

Durant aquests dies, l’esperanto és la principal llengua d’ús entre els assistents. Tot i això, l'espai serveix també per practicar altres llengües. Siru Laine és una membre finlandesa de l'organització que fa anys que viu a Barcelona. Ha estudiat trenta llengües i en parla amb fluïdesa unes quinze. Explica que fa vint anys que va aprendre esperanto i que aquesta trobada s'ha convertit ja en una data marcada al seu calendari per retrobar-se amb amics de tot el món. 

Siru Laine, esperantista finlandesa: Conèixer nova gent, poder parlar en esperanto, també aprendre noves coses, sempre hi ha molts grups de converses i, com que tothom ve de llocs diferents, sempre hi ha temàtiques diferents.

Esperantisme a Catalunya

Segons l'organització, l'esperantisme a Catalunya es troba en “molt bon estat de salut”. De fet, l'esperanto té una llarga i important història a Catalunya per la seva contribució política el moviment i per la connexió amb la realitat de la llengua catalana. Diversos catalans van contribuir a la història d'aquest moviment global, com ara els polítics Andreu Nin i Francesc Pi i Margall; els escriptors Carles Riba, Mercè Rodoreda i Frederic Pujulà i Vallès; i els estudiosos Joan Mascaró, Joan Amades i Delfí Dalmau.

L’Adam Zylka ha vingut al Congrés des de Polònia. Va aprendre esperanto fa set anys, el que també li ha donat peu a aprendre el català. 

Adam Zylka, esperantista polonès: Catalunya sempre ha sigut un espai molt ple d'esperantistes. És la meva quarta quedada d'esperantistes a Catalunya i crec que l'especial que té aquest espai és que hi ha molta gent que encara veu el moviment esperantista com un moviment polític. Les lluites d'aquest moviment estan una mica barrejades amb les lluites lingüístiques que té la gent de Catalunya.

De fet, a Sant Pau d'Ordal, es troba el Museu d'Esperanto de Subirats, l’arxiu del qual conté aproximadament 150.000 postals i 15.000 revistes que repassen la història de l’esperanto a Catalunya. El museu exposa elements històrics interessants de la història centenària de l'esperanto a Catalunya, una de les visites essencials que formen part de la programació del congrés. 

82 anys després, el congrés manté intacta la vitalitat

El Congrés Internacional de la Joventut és un esdeveniment anual que aplega joves parlants d’esperanto d’arreu del món des del 1938, quan es va celebrar la primera trobada als Països Baixos. Des de llavors, s'ha celebrat cada any en un lloc diferent, convidat per la corresponent secció juvenil nacional. Aquest any, la secció catalana ha sigut l'amfitriona, escollint Tiana com a bressol de l'esperantisme durant uns dies, un entorn tranquil i aïllat, però alhora proper als principals punts d’interès de l’àrea metropolitana de Barcelona.