La restauració de les portes de Santa Maria, el primer pas d’una rehabilitació urgent

Les cinc portes monumentals de la Basílica de Santa Maria de Mataró tornen a lluir com en els seus orígens. Això ha estat possible gràcies als treballs de restauració que s’hi han fet durant cinc mesos i que han consistit en retirar-ne tota la pintura afegida per deixar la fusta visible. El que també s’ha fet és protegir les portes amb uns olis que han de garantir la seva conservació.

En concret, s’han restaurat les quatre portes de la façana i la del Fossar Xic, que daten del segle XVII, que és quan es va construir la basílica, i del segle XIX, quan va reformar-se la façana. Les obres, les ha dirigit el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya de la Generalitat.

Pep Paret, coordinador de l'especialitat de Pintura i Escultura sobre fusta del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: El que hem fet és eliminar totes les capes de pintura superposades al llarg del temps per recuperar la fusta original i donar-li un tractament de conservació i consolidació, a base d’olis que deixen respirar la fusta. De manera que el posterior manteniment sigui més fàcil.

 

 

Què s’ha fet per què llueixin les portes?

Tot i que l’edifici actual de la basílica de Santa Maria es va construir al segle XVII, durant el Barroc, la porta principal de la façana i els dos petits accessos dels costats són d’estil noucentista. Per això es pensa que aquestes tres portes s’hi haurien afegit quan es va reformar la façana, al segle XIX. Sigui com sigui, el que s’ha fet ara és decapar les portes perquè la fusta original – que podria ser de pi – torni a lluir com abans. A banda de la restauració, s’han analitzat els materials i s’han donat consells de conservació per garantir el seu manteniment i s’han pres imatges del resultat final per documentar la reforma realitzada.

Núria Piqué, restauradora en cap del projecte: Han estat uns quatre mesos i mig de feina amb entre tres i sis persones, perquè al final s’ha fet un esforç perquè les portes estiguessin a punt per a Les Santes. La dificultat principal ha estat decapar, perquè hi havia moltes capes de pintura i molt endurides.

Pel que fa a les portes més antigues de Santa Maria, les del segle XVII, n’hi ha una a la façana, davant de la capella del Sagrament, i una altra al Fossar Xic. En ambdós casos, s’han decapat la pintura i s’hi ha posat oli. Però en la del Fossar Xic, a més, s’han retirat els porticons afegits durant els anys cinquanta per ventilar l’interior de la basílica perquè s’havia malmès la fusta. 

I ara què: pintar la façana o restaurar l’orgue?

La restauració de les portes de Santa Maria ha costat 80.000 euros. El Govern hi ha posat 20. 000 euros i l’Arquebisbat de Barcelona i els fidels, la resta. Aquests treballs, però, són, només el primer pas d’una rehabilitació molt més àmplia que necessita la basílica, com ja va dir l’any passat, durant la Missa de Les Santes, el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella. La qüestió, però, és saber què és prioritari i aconseguir finançament per fer-ho.

Hèctor López, historiador i membre del Museu Arxiu de Santa Maria: Ara haurien de començar altres obres. El cardenal Omella ja va dir que calia treballar per restaurar la basílica. Però aquí entren els criteris de cadascú: potser algú pot pensar que el més urgent és repintar la façana; un altre que cal restaurar l’orgue monumental, perquè l’any vinent farà 100 anys que es va construir... Haurem de seure i valorar-ho.

De basílica a mercat durant la Guerra Civil   

Com molts edificis del centre de Mataró, Santa Maria no s’escapa de l’empremta de la història. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, la basílica va perdre el seu caràcter religiós i va convertir-se en un magatzem de queviures i en un mercat. De fet, damunt de la porta principal de la façana podia llegir-se ‘Mercat de la Llibertat’, que era com es coneixia aleshores la basílica, segons recull un plafó explicatiu que hi ha a la mateix plaça.

A aquella època també s’atribueix l’aspecte actual de l’accés a la Capella del Sagrament, una porta que hauria arribat a la basílica després d’haver estat en algun edifici municipal. Si ens hi fixem bé, veurem que a la part de dalt de la porta s’aprecia el relleu d’unes petites figures sense cap: es diu que són uns angelets que van ser ‘decapitats’ també durant la Guerra Civil.

El valor històric i patrimonial de Santa Maria

La basílica de Santa Maria, l’església més antiga de Mataró, està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). L’edifici actual va construir-se el 1675, tot i que a la mateixa ubicació hi hauria hagut abans un temple romànic i un altre de gòtic. La Capella dels Dolors, el tresor de la basílica, està decorada amb pintures a l’oli, frescos i diversos elements esculpits sota la direcció d’Antoni Viladomat, considerat el millor pintor català de l’època.

Sigues el primer a assabentar-te d’allò que passa a Mataró

• Rep les notícies destacades al teu mòbil pitjant aquest enllaç

• Fes clic a seguir i activa la campaneta per rebre les notificacions