L’augment d’usuaris als autobusos interurbans sumat a les protestes dels viatgers davant la saturació del servei ha servit perquè el Departament de Territori hagi reforçat fins a 5 de les línies que connecten el Maresme amb Barcelona.

• 651 (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta – Barcelona): S’han incorporat fins a 11 expedicions fent créixer l’oferta actual fins a les 50 en dies feiners. Els dissabtes han passat de 13 a 16 i els diumenges i festius a 15. El reforç ha arribat després que només en el mes de novembre, se superessin els viatgers registrats durant tot el 2023. Respecte al 2022, l’increment d’usuaris va ser d’un 15,3%. A banda, la línia també ha sumat una nova parada a la Plaça del Pi, una reivindicació històrica dels veïns de la zona.
•  618 (Pineda de Mar, Calella, Sant Pol – Barcelona): 8 noves expedicions de dilluns a divendres. En total se n’ofereixen 14 per sentit. Al 2024 la línia va tenir 95.000 usuaris, un 53% més que al 2023 quan n’hi va haver 62.000.
• 807 (Argentona i Cabrera de Mar – Barcelona): Incorporació de 6 nous viatges ampliant la cobertura horària. Al 2024, 40.867 persones van fer ús del servei, un 26% més que l’any anterior (32.416 al 2023).
• 806 (Cabrils i Vilassar de Dalt – Barcelona): S’ha reforçat amb una expedició més per sentit en els dies feiners excepte l’agost. Fins a 113.805 viatgers es van registrar al 2024, un 15% que al 2023 quan 98.923 persones van optar per fer servir aquest transport.
• 808 (Teià, el Masnou i Alella – Barcelona): 11 noves expedicions per sentit de dilluns a divendres en hores punta. Del 2023 al 2024 hi va haver un augment del 13% de passatgers (de 214.034 a 241.834).

Així doncs, aquestes 5 línies han experimentat uns increments de viatgers que oscil·len entre el 13 i el 53%, unes xifres que ha portat a Territori a millorar els serveis. Un creixement que, a més, sembla no tenir aturador si més no, de moment. Les dades d’aquest 2025 continuen posant damunt la taula que cada vegada són més les persones que agafen l’autobús interurbà.

Susi López, directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat: El que hem fet és extreure dades fins a l’abril d’aquest 2025 i comparar-les amb els mateixos mesos de l’any anterior. Estem observant increments que van del 16, 20 i, inclús, del 35%. És realment difícil poder donar l’oferta necessària per absorbir aquesta demanda. Tot i que és clarament la voluntat que, a poc a poc, puguem incrementar la dotació en el transport públic per poder assolir aquests increments de la demanda.

Aquests increments han superat les tendències que s’havien produït en anys anteriors. L’habitual era que el servei experimentés un creixement entre el 2 i el 4%. I què ha canviat? Un dels motius que podria explicar aquesta nova situació és que, a poc a poc, hi ha més consciència vers l’emergència climàtica. Aquest però, no és l’únic.

Susi López, directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat: Hi ha un tema de bonificacions, un segon tema d’unificacions aplicades a la targeta T-Jove. L’altra és la pèrdua que hi ha vers el servei ferroviari que ens està afectant molt negativament.

Segons detalla Susi López, directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, a l’entrevista concedida a tvmataró, aquest reforç del servei encara és insuficient. Hi ha línies que també han notat un augment de demanda que no ha anat acompanyat amb una pujada de l’oferta. És el cas de les línies e.11 de Mataró o l’e.19, d’Alella. López admet estar estudiant com millorar-les però reconeix que la situació és complexa tenint en compte que el pressupost de la Generalitat està prorrogat. Una condició que limita el marge per operar.

On el Departament de Territori també té un ull posat és el 2028. Serà llavors quan s’acabaran les concessions de l’actual operador del servei. D’aquí a tres anys, doncs, s’obrirà una nova licitació on es volen incorporar aspectes com haver de fer una anàlisi per ajustar les freqüències a les necessitats de la ciutadania; descarbonitzar la flota (apostar per vehicles híbrids o elèctrics); i establir un mecanisme de control pel nou operador perquè si no compleix amb el servei, la Generalitat pugui sancionar-lo.