No hi ha pràcticament cap racó de Mataró des d’on no s’intueixi la Torre Barceló. El que ja és l’edifici més alt de la ciutat i de la comarca s’alça imponent davant la façana marítima, arran de Nacional. Amb 26 plantes que s’eleven fins als 85 metres d’altura, el gratacel es veu fins i tot des d’altres municipis maresmencs. La seva construcció ha aixecat polseguera, també en sentit metafòric, i ha generat dos bàndols: aquells que esperen que es converteixi en un emblema mataroní i els que titllen l’edifici de monstre.
Fa setmanes que és tema de sobretaula, que els mitjans se’n fan ressò i que les xarxes socials s’inunden de crítiques cada cop que es publica alguna notícia relacionada amb la Torre Barceló. El principal retret és l’impacte visual en què es tradueix un edifici com aquest a primera línia de mar. “La torre no fa cap bé a la ciutat i a més, és horrible i desastrosa per a la façana litoral”, lamenta una veïna. Una altra diu als micròfons de tvmataró que desentona massa amb la resta d’edificis i un jove es queixa perquè “tapa la llum i les vistes als altres”. Una mataronina va més enllà i es pregunta si és “adient a nivell estètic” alhora que convida a reflexionar sobre “si és el que volem pel dia de demà a Mataró”.
La polèmica s’ha encès encara més després que, a finals de maig, se sabés que els 192 habitatges de la torre seran de compra i no de lloguer, tal com s’havia anunciat inicialment. La promotora ja els ha posat a la venda i preveu tenir l’edifici enllestit a finals d’aquest any per tal que a principis del 2025 els primers propietaris ja hi puguin entrar a viure.
El Sindicat d’Habitatge de Mataró alerta des de les seves xarxes socials que que això podria provocar una onada de turistificació i gentrificació.
La Torre Barceló és la novetat que, de moment, s’endú tota l’atenció en el marc de la transformació del sector Iveco-Pegaso, que comptarà amb altres edificis d’habitatges, tot i que cap arribarà a aquesta altura.
