Del Corte Inglés fa més de dues dècades que se’n parla a Mataró. Una història amb un final amarg plena de capítols propis d’una ciutat coneguda per les seves capgrossades.
Deixant de banda les negociacions prèvies que inicialment situaven els grans magatzems a l’antic Cine Iluro, el 2007 l’Ajuntament, governat pel tripartit i amb Joan Antoni Baron com a alcalde, exposa l’arribada del centre comercial al carrer Biada, a l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, i el compromís d’El Corte Inglés de comprar el solar, valorat en 29,4 milions d’euros.
L’anunci topava amb un entrebanc que anys més tard arruïnaria el projecte. A l’emplaçament escollit per obrir El Corte Inglés hi havia un edifici pràcticament abandonat però que disposava del màxim nivell de protecció arquitectònic, la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt. Per fer lloc als grans magatzems, l’Ajuntament es proposa descatalogar la nau industrial i després tirar-la a terra.
La decisió va ocasionar l’aparició d’una plataforma ciutadana amb l’objectiu d’aturar la demolició de tot el conjunt fabril. Un moviment que va arribar a convocar una manifestació multitudinària, a la qual hi va participar el cap de l’oposició i líder de CiU d’aleshores, Joan Mora.
La pressió entre els partidaris d’aturar l’enderroc de Can Fàbregas creix i el govern fa marxa enrere. El regidor d’Urbanisme d’aquell moment, el socialista Ramon Bassas, diu que en comptes d’ensorrar la fàbrica, es desmuntarà peça a peça i es traslladarà davant mateix de l’emplaçament original, a la cantonada del carrer Biada i del carrer Tetuán.
Una operació que es materialitza el 2009. Les peces, però, es guarden a un solar a l’aire lliure del veïnat de Valldeix, on 15 anys després encara continuen esperant la reconstrucció. Tot semblava que anava pel bon comí per al govern municipal i aquell mateix any El Corte Inglés signa l’escriptura pública de la parcel·la de Can Fàbregas. El 2012, amb Joan Mora com a alcalde, firma la compravenda del solar.
Però tot plegat s’anirà a norris i la justícia acabarà donant l’estocada final a l’arribada del centre comercial. L’encaix urbanístic per facilitar la implantació d’El Corte Inglés que es va fer i refer, el polèmic trasllat de la fàbrica o l’emmagatzematge de les peces a uns terrenys que no ho permetien, van derivar en un embolic judicial sense precedents. Sentència rere sentència, la situació s’anava complicant cada cop més i sempre en contra dels interessos de l’Ajuntament. Tant que El Corte Inglés, que havia previst obrir portes el 2014, ajorna l’inici d’unes obres que mai tiraran endavant.
El punt i final el va posar el Tribunal Suprem el 2018. El jutge va ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que tombava definitivament el projecte, l’obliga a refer el planejament urbanístic i reconstruir Can Fàbregas al mateix lloc on estava i, en tot cas, demanar a El Corte Inglés que s’adapti a aquestes condicions.
Sense Corte Inglés i amb el solar buit i en venda des de fa anys, el conflicte sembla que tindrà continuació perquè, en tot plegat, El Corte Inglés encara no ha dit la seva última paraula.