El 16 de març de 2007 El Corte Inglés es convertia en l’única empresa que havia presentat candidatura per construir i explotar el futur centre comercial de l’Illa Fàbregas i de Caralt. Aquest era un pas més en l’estratègia expansiva de la companyia, en aquest cas, per fer arribar un dels seus centres comercials, per primera vegada, a l’àrea del Maresme. Un projecte que havia d’inaugurar-se la tardor del 2014 i que havia de tenir unes característiques similars a l’immoble inaugurat a Tarragona l’octubre del 2010.
Amb aquesta maniobra, Mataró s’unia a la llista de futures localitats on El Corte Inglés volia expandir-se. Una llista on també hi figuraven municipis com Lleida, Terrassa o Badalona. De fet, la conquesta de nous territoris per part de l’empresa va suposar que entre el 2006 i el 2010 destinessin 6.225 milions d’euros a noves obertures i remodelacions.
Una estratègia però, que va parar en sec amb l’arribada de la Covid-19. El tancament dels establiments físics a causa del confinament va suposar l’augment del deute de l’empresa i la conseqüent reorganització del full de ruta estratègic. Fins al 2020, El Corte Inglés comptava amb 2.015 punts de venda comptant negocis i filials (retail, supermercats, assegurances...). Al 2021, aquesta xifra es va reduir a 1.984. 6 dels establiments que es van tancar van ser grans magatzems. Un d’ells, el situat a Francesc Macià, a Barcelona. En aquest cas, es va cessar l’activitat ja que aquesta instal·lació tenia menys tràfic de clients que altres de l’entorn. Al 2022 també es van desprendre de l’emblemàtic edifici del Portal de l’Àngel, en el qual continuen operant però pagant un lloguer als nous propietaris (l’empresa Redevco i el fons d’inversió Ares Management).
Una de les properes clausures previstes per aquest any és la del complex d’Hipercor situat a la Meridiana de Barcelona amb una superfície de 4.700 metres quadrats. En aquesta mateixa zona també patirà variacions l’immoble de Can Dragó el qual està previst que es converteixi en les oficines centrals de l’empresa a la capital catalana. Després d’aquests diversos moviments, a Catalunya només quedaran oberts 7 centres, 1 a Girona, 1 a Tarragona i 5 a la província de Barcelona.
L’estratègia de reordenació d’actius no només s’ha aplicat en territori català sinó que des del 2018 també s’han tancat grans superfícies a Oviedo, Sevilla, Cadis, Múrcia, Jaén, Madrid, entre d’altres ciutats.
Aquest gir de timó respon doncs, a la necessitat de reduir el deute a partir de l’eliminació de duplicitats d’establiments molt propers entre ells, de l’optimització dels recursos existents, de l’aposta per la digitalització així com de l’impuls de nous formats de negoci més resilients a la crisi actual però també les que puguin arribar en un futur.