Més de 7.100 atencions a Mataró per la regularització de persones migrants

L’Ajuntament ha fet 7.189 atencions, a un total de 2.662 persones diferents, vinculades al procés de regularització de persones migrants. El període per formalitzar els tràmits va acabar el 30 de juny. La previsió era que unes 4.000 persones de la ciutat s’acollissin al procés extraordinari de regularització impulsat pel govern espanyol, que a Mataró va generar algunes cues. Durant el mes d’abril, van ser ateses 3.910 persones sol·licitants de certificats històrics de padró. S’assumeix que bona part dels sol·licitants necessitaven aquest document com a part de la sol·licitud, L’Ajuntament fa un balanç positiu de com s’ha desenvolupat el procés a Mataró.

Marta Moya, regidora de diversitat ciutadana i igualtat de l’Ajuntament de Mataró: Fem un bon balanç. Jo crec que els serveis han estat a l'altura, tant el Servei de Benestar Social com el Servei d'Igualtat i Diversitat Ciutadana, i no hem tingut cap incidència. Creiem que ha funcionat bastant bé. Vam posar un dispositiu des de Benestar Social amb nosaltres i també ens vam coordinar amb les entitats acreditadores, que en aquest cas han estat Mataró Acull i Creu Roja, que també ha estat al darrere per ajudar en tot el que ha estat possible.

Precisament, a la ciutat s’han reforçat alguns serveis municipals, en els àmbits d’atenció ciutadana i serveis socials, a diversos equipaments com les oficines de Benestar Social, al Centre Cívic del Pla d’en Boet i l’Espai Mataró Connecta. Des d’aquests punts s’ha proporcionat la documentació necessària per als tràmits. En concret, el Servei de Benestar Social ha emès 1.881 informes de vulnerabilitat. En proporció, la major part d’atencions han estat en població d’origen magrebí i d’origen llatinoamericà.

Petició de suport a l’estat

Durant el procés de regularització, l’Ajuntament va aprovar una declaració institucional d’ERC i En Comú Podem en defensa d’aquest procés i exigint el reforç dels serveis municipals. En el text s’alertava que l’actual "complexitat administrativa" de la llei d’estrangeria està saturant tant els serveis públics com el teixit associatiu.

L’Ajuntament ha comptat amb el suport d’entitats com Creu Roja o Càritas a l’hora de guiar els sol·licitants en tot el procés.

Suport ciutadà a través de les entitats

L’entitat Mataró Acull, sota el paraigües de la plataforma catalana Obrim fronteres, ha assumit dins del Maresme la representació de les tramitacions. Per això, des de l’abril han pogut emetre certificats de vulnerabilitat i tramitar sol·licitud d’expedients de regularització. En total, Mataró Acull ha tramitat 216 sol·licituds de regularització i ha emès uns 400 certificats de vulnerabilitat. Segons apunten, les nacionalitats que més han acompanyat han estat de països com el Marroc, en més el 40%, Perú, amb un 10%, Senegal, amb gairebé un 8% o Argentina, Colòmbia i Gàmbia, amb el 6,5%. Asseguren que s’ha viscut amb molts nervis per part dels sol·licitants i reclamen un canvi en la llei d’estrangeria perquè aquests ciutadans “no depenguin d’excepcionalitats”.

Álex Blasco, membre de Mataró Acull: Vam veure que era una feinada i una gran responsabilitat, però que havien d'entrar-hi perquè era una manera molt efectiva de millorar la vida de moltíssimes persones que vivien amb molta precarietat. Llavors, en aquest sentit, vam impulsar i liderar una xarxa d'entitats a Mataró, primer, i després al Maresme, per acompanyar aquestes persones.

Loubna Amiar, membre de Mataró Acull: Hem acompanyat més de 200 persones de diferents nacionalitats. La primera nacionalitat era la marroquina, després la peruana i, en tercer lloc, la senegalesa. Hem rebut perfils molt diversos; per exemple, entre un 40% i un 50% de les persones no estaven empadronades i també hi havia sensellarisme.

Segons el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, s'han registrat al conjunt de l'Estat un total d'1.174.978 sol·licituds. Catalunya és la comunitat autònoma amb major volum de sol·licituds, un total de 257.602, el que representa el 22% de totes les sol·licituds presentades a l'Estat.