Joan Pereira: “El més important són els nens, que són el més vulnerable que tenim”

Els desnonaments han marcat l’actualitat d’aquesta setmana a Mataró i han tornat a posar sobre la taula la protecció de les famílies vulnerables. Dimarts, a Cerdanyola, es va executar el d’una família amb una persona amb una discapacitat elevada i tres menors, malgrat la petició d’ajornament dels Serveis Socials de l’Ajuntament. Dijous, al mateix barri, es va aturar el d’una mare amb tres fills, en una mobilització que també va implicar la comunitat educativa de l’escola Anxaneta.

L’activista social Joan Pereira, membre de Mataró Acull i col·laborador del Sindicat de l’Habitatge, reclama una resposta coordinada que permeti intervenir abans del dia del desnonament. En una entrevista a ‘La setmana’ de tvmataró, posa el focus en les conseqüències sobre la salut i l’escolarització i explica la xarxa que estan construint amb centres educatius i altres agents de la ciutat.

Aquesta setmana hem vist executar un desnonament malgrat la petició d’ajornament dels Serveis Socials. On creieu que falla la protecció de les famílies vulnerables?

D’entrada, jo diria que hi ha una falta de voluntat política i una resposta judicial que no protegeix prou aquestes famílies. Ens trobem amb persones vulnerables, amb criatures o amb discapacitats, que no tenen una alternativa d’habitatge i que, malgrat tot, acaben desnonades. Ja fa mesos vam intentar fer una reclamació a través de la Defensora de la Ciutadania. La resposta que vam rebre va ser que havíem d’adreçar-nos al Consell General del Poder Judicial. Però, quan ja t’han fet fora de casa, aquesta resposta no resol la situació immediata. Arriba un moment que ja no saps on pots anar. Des de Mataró Acull fa temps que intentem impulsar una taula per parlar de cada cas, veure com podem acompanyar la família i buscar solucions. Hauríem d’evitar arribar al carrer el dia del desnonament i haver de negociar-ho tot en aquell moment.

Qui hauria de participar en aquesta taula?

Hi haurien de seure representants dels jutjats, advocats, Serveis Socials, Habitatge i les entitats socials. A partir de la situació de cada família, hauríem de veure quins recursos tenim i què podem fer. Hem mantingut reunions amb l’Ajuntament i es va plantejar la possibilitat d’incorporar una persona que coordinés aquests temes. A Barcelona ja hi ha hagut equips que han treballat per evitar desnonaments des d’un despatx, negociant abans d’arribar al carrer. Per què no podem fer-ho aquí? Si el problema són els recursos, també n’haurem de parlar. Moltes vegades nosaltres acabem intentant ajornar el desnonament perquè no trobem una altra via.

Quan s’executa un desnonament, les imatges es converteixen en notícia. Però què passa després?

Després et trobes amb tota aquesta gent i amb el patiment que arrossega des de fa molt de temps. Avui mateix parlava amb l’Alícia, la mare de la família desnonada dimarts, que té un germà amb una discapacitat del 87%. Tot això afecta la salut mental de les persones i de tota la família. Per això volem que la xarxa que estem construint també inclogui els centres d’atenció primària. Quan sabem que una persona està en risc de desnonament, volem saber quin és el seu CAP perquè, des de pediatria i salut mental, també es pugui acompanyar la família. Igual que a l’escola cuidem les criatures, des de l’àmbit sanitari hem de cuidar aquestes persones. Si no, hi ha famílies que no aconsegueixen sortir de la vulnerabilitat: tornen a ocupar, acaben vivint en un cotxe o en un assentament. Hem de trobar solucions perquè no quedin atrapades en aquesta pobresa.

“El problema de l’habitatge és global. El problema de l’habitatge no és la migració"

Què poden aportar les escoles per detectar aquestes situacions i acompanyar les famílies?

Les escoles s’han adonat que tenen un problema que també és el de la societat: la pèrdua de l’habitatge. L’altre dia em comentaven que, en una reunió sobre absentisme, van acabar parlant dels desnonaments com un dels problemes més importants que tenien. Fan més del que els correspon i necessiten que les ajudem. Jo dic que són una entitat silenciosa, però molt necessària. Ens truquen perquè tenen famílies en aquesta situació i volen saber com les poden acompanyar. I això no afecta només les persones migrades. En una assessoria sobre lloguers ens vam trobar també amb gent de classe mitjana. El problema de l’habitatge és global. El problema de l’habitatge no és la migració.

Per què és tan important detectar els casos amb temps?

Perquè, quan només falten unes setmanes per al desnonament, és molt difícil fer alguna cosa. Hem de començar a buscar solucions abans, quan coneixem la situació de la família, encara que el procediment no hagi arribat al jutjat. Moltes vegades els casos ens arriben a última hora. Les escoles ens truquen perquè estan preocupades i no saben què poden fer. Aquesta detecció prèvia és una de les coses que volem millorar amb la xarxa.

En el cas aturat dijous, quin pes va tenir la mobilització?

Hi ha coses que no estan escrites, però sabem com funcionen al carrer. Quan hi ha un nombre de persones i la comunitat es mou, es pot aconseguir aturar un desnonament. En canvi, quan es fa molt d’hora al matí, és més complicat. Això és el que ens trobem en el dia a dia. Però no hauríem d’haver d’arribar sempre a aquesta situació.

“Que s’impliqui el moviment educatiu és un salt qualitatiu molt important”

Com esteu construint aquesta xarxa entre entitats, escoles i serveis sanitaris?

Penso que estem muntant una xarxa molt potent i que podem aportar una mirada diferent sobre els desnonaments. El més important són les criatures, que són les més vulnerables, i les hem de protegir. Les direccions de les escoles també han de poder adreçar-se als jutjats per defensar el dret a l’educació. Sense un sostre, aquest dret queda compromès. No és el mateix que una escola enviï una carta al jutjat que fer-ho conjuntament, amb la implicació de les associacions de famílies i dels sindicats. Volem treballar com a xarxa i fer comunitat. Ha de ser un moviment independent: ens mou l’habitatge i la necessitat de protegir els infants que viuen situacions molt precàries.

Els informes de vulnerabilitat són suficients per protegir les famílies?

El problema és també com es tramiten i què passa després. Les persones expliquen als Serveis Socials la seva situació econòmica i d’habitatge, però moltes vegades no saben què recull l’informe ni quin recorregut té. Ens trobem amb confusió sobre qui l’ha de demanar i com s’ha de fer arribar al jutjat. Caldria que tot això fos més clar i que servís per trobar una solució. Torno a la mateixa idea: asseure’ns en una taula, veure quina és la situació de la família i parlar amb tots els agents implicats. Fa molt de temps que vivim aquestes situacions i hauríem de fer un esforç per abordar-les d’una altra manera.

De cara a la setmana vinent, quants casos teniu detectats?

Dels que jo tinc controlats, en tenim tres i dos estan aturats. Però sempre en poden arribar d’altres a última hora. Dilluns col·laboro en les assessories del Sindicat de l’Habitatge i sovint apareixen casos nous. Ahir mateix, durant la mobilització pel desnonament de la Hannane, dues persones se’m van acostar per explicar-me que també tenien un desnonament. Els vaig demanar el telèfon per mirar-ho i fer la consulta. És el nostre dia a dia.

"La majoria de les setmanes em toca plorar"

Com viviu personalment aquest acompanyament?

Jo la majoria de les setmanes acabo plorant. No ho dic per fer pena, sinó per la impotència que sents davant d’aquestes situacions, sobretot quan veus les criatures. També voldria reconèixer la feina de les persones de Mataró Acull. És gent amb molts valors i molta solidaritat, que fa aquesta tasca sense cobrar. Acompanyem persones en qüestions d’habitatge, de regularització i d’inserció laboral. Les ajudem perquè puguin aprendre català, preparar un currículum i tirar endavant. Ho fem perquè estimem Mataró i estimem la gent. També volem contribuir a treure l’odi i el racisme dels barris, amb gestos de solidaritat i acompanyament.

Malgrat tot, sou optimista?

Sí, som molt optimistes. Que s’impliqui el moviment educatiu és un salt qualitatiu molt important. Ens permet veure aquesta realitat d’una altra manera i reforçar la protecció de les criatures.