
El misteri de la Sala dels Lleons de Mataró: un quadre del Prado on surten tigres
El misteri de la Sala dels Lleons de Mataró: un quadre del Prado on surten tigres
L'Ajuntament custodia una pintura de José Bermudo Mateos des de fa més de 140 anys, però el nom de la sala podria tenir un altre origen
L'Ajuntament custodia una pintura de José Bermudo Mateos des de fa més de 140 anys, però el nom de la sala podria tenir un altre origen
La Casa Gran de Mataró custodia des de fa més de 140 anys un quadre que forma part del Prado Disperso, una gran col·lecció del Museu Nacional que es troba estesa pel territori. De fet, a Catalunya hi ha 250 peces d'aquesta col·lecció. La de Mataró, és una obra de l'artista extremeny José Bermudo Mateos titulada Los últimos mártires del cristianismo.
Com va arribar el quadre del Museu del Prado a Mataró?
El responsable que avui Mataró tingui una obra del Museu del Prado és l'alcalde Marcel·lí Roca Arenas. El batlle va sol·licitar una pintura per decorar el Saló de Sessions de l'Ajuntament. Tot i això, l'obra mai no va arribar a instal·lar-se en aquest espai.
Isaac Candelario, historiador de l'art: Si llegim el ple municipal que es va aprovar es deia que es volia una obra pintada a l'oli de certa importància.
Sigui per les seves grans dimensions -uns 3 metres d'alt per 4 d'amplada- o algun altre motiu, finalment el quadre es va col·locar al despatx de l'alcalde.

L'obra havia guanyat un guardó a l'Exposició Nacional de Belles Arts de l'any 1884 i dos anys més tard va ser adquirida pel Museu Nacional de Pintura i Escultura, que posteriorment passaria a ser El Prado. Quan el museu es va quedar sense espai va començar a cedir obres en dipòsit a altres institucions i museus.
José Bermudo Mateos i els últims màrtirs del cristianisme
José Bermudo Mateos destaca per la seva obra costumista, de paisatge, però també històrica. L'obra que es conserva a l'Ajuntament representa una escena del martiri cristià i la persecució que es va dur a terme durant l'Imperi Romà.
La pintura mostra Eudoro i Cymodocea, els protagonistes de l'exitosa novel·la francesa 'Els Màrtirs' de l'escriptor François-René de Chateaubriand. Bermudo Mateos, però, es va prendre algunes llicències artístiques a l'hora de representar els personatges. De fet, Cymodocea està inspirtada en la imatge de la seva dona.

Isaac Candelario, historiador de l'art: La figura d'aquest personatge, a més, va ser molt criticada a l'Exposició Nacional del 1884 per la posició del cos, anatòmicament era molt difícil que se sostingués.
Per altra banda, Eudoro presenta moltes semblances amb l'escultura d'August de Prima Porta, que es troba als museus vaticans i que just va ser descoberta 10 anys abans que el quadre fos pintat.

El quadre compta amb altres referències a artistes destacats de la pintura romàntica com Francisco Goya o Théodore Géricault i Eugène Delacroix.
La Sala, dels Lleons. El quadre, amb tigres
El quadre del Museu del Prado presideix la coneguda Sala dels Lleons de l'Ajuntament de Mataró. La paradoxa és que els animals que hi apareixen representats no són lleons, sinó tigres.
Ara bé, aquests animals podrien no tenir res a veure amb l'origen del nom de la sala. L'historiador de l'art Isaac Candelario va localitzar un article del periodista Juan del Mar que apunta una altra possible explicació.
Isaac Candelario, historiador de l'art: El periodista Juan del Mar va dir en un article que el nom podria venir per uns tinters que hi havia a la sala on hi havia representats uns lleons ferotges.

De moment, però, aquests tinters no han aparegut i l'origen definitiu del nom de la Sala dels Lleons continua sent un petit misteri de la història de l'Ajuntament de Mataró.
Sigues el primer a assabentar-te d’allò que passa a Mataró
· Rep les notícies destacades al teu mòbil pitjant aquest enllaç
· Fes clic a seguir i activa la campaneta per rebre les notificacions




