Les cicatrius del càmping il·legal de les Cinc Sénies: un any del gran desallotjament

22 de setembre de 2025. Més de 300 persones entre Policia Local, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil, personal de l’Ajuntament i Creu Roja posen en marxa un dispositiu conjunt sense precedents a Mataró. L’objectiu era desallotjar i tancar el campament il·legal que, des del 2022, no havia parat de créixer fins a ocupar gairebé 15 hectàrees de terreny on no s’hi pot edificar i on només es permeten usos agrícoles. 

L’operatiu, autoritzat per un jutjat de Barcelona a l’Ajuntament davant l’elevat risc d’incendi forestal, es va allargar durant tres dies intensos. Ja en la primera jornada va quedar clara la dimensió real de l’assentament: es van identificar 250 persones i es van haver de reallotjar d’emergència fins a 75 residents.

Una neteja que no ho tanca tot

Dins del recinte hi havia des de barraques precàries fins a casetes de fusta equipades com a segones residències, apartaments turístics o espais per a festes particulars. Un any després, la imatge que ofereix la zona és totalment diferent. Després de mesos de treballs per retirar les tones de residus i mòbil-homes que es van abandonar, el procés no està ni de bon tros tancat.

Mentre que la Immobiliària Mar SLU (antigament La Llave de Oro), propietària de les finques, ha explicat a tvmataró que les parcel·les “es troben totalment netes, conforme a la seva naturalesa rústica”, l’Ajuntament recorda que la feina no està acabada. De fet, té pendent la presentació i execució d’un pla per revertir els moviments de terres, replantar els arbres talats i, en definitiva, esborrar les cicatrius causades durant els anys d’activitat il·legal. 

El negoci de la vulnerabilitat

Més enllà d’això, l’episodi obliga a extreure altres conclusions més profundes. Una d’elles té relació amb les dificultats per accedir a un habitatge assequible a la ciutat. La investigació dels Mossos d’Esquadra va destapar que els promotors del negoci, dos germans marroquins que van llogar els camps de conreu a la immobiliària, haurien obtingut més d’un milió d’euros de beneficis explotant una instal·lació sense cap mena de llicència ni garantia de seguretat. 

La xifra posa de manifest com aquesta crisi de l’habitatge, que afecta de ple el conjunt del país, ha creat un mercat on la desesperació es converteix en un actiu rendible i altament lucratiu. L’assentament es va convertir, en molts casos, en l’últim recurs per a famílies i persones vulnerables que no podien accedir a un pis lliure. 

Patrimoni natural en perill

L’altra lliçó que deixa el cas s’emmarca en la fragilitat d’aquests espais naturals situats a la vora de la ciutat. Les Cinc Sénies constitueixen un mosaic agrícola d’alt valor patrimonial i ecològic per a Mataró. La pressió urbanística i les activitats no regulades no només degraden el paisatge, sinó que generen riscos ambientals greus que requereixen anys de regeneració. 

El fre de la burocràcia

Un altre dels debats interns gira entorn de l’eficàcia dels mecanismes de protecció legal. La facilitat amb què es va consolidar una instal·lació d’aquestes característiques contrasta amb la lentitud dels procediments administratius per aturar-la, on la via judicial i el creuament d’al·legacions s’acaben utilitzant per allargar activitats de risc.

El camí cap als tribunals

El desallotjament del càmping il·legal no ha estat cap punt final, sinó un punt i seguit. Tot i que el recinte continua clausurat i sota custòdia privada per evitar noves reocupacions, l’atenció se centra ara també als tribunals. La causa oberta haurà de determinar les responsabilitats dels promotors i fixar la indemnització pels danys causats al medi natural.