
Cerdanyola, el barri escollit per reduïr els seus índexs de pobresa
Cerdanyola, el barri escollit per reduïr els seus índexs de pobresa
Més de 32.000 habitants, una renda per càpita baixa i altres índex de vulnerabilitat fan que respongui directament amb les característiques que demana el Pla de Barris
Més de 32.000 habitants, una renda per càpita baixa i altres índex de vulnerabilitat fan que respongui directament amb les característiques que demana el Pla de Barris
Els motius per què la proposta de Cerdanyola ha estat escollida en la primera convocatòria del Pla de Barris respon a les mateixes característiques del veral mataroní.
En primer lloc, es tracta d’un dels barris més poblats, amb més de 32.000 habitants de la ciutat que arriba a un total més de 131.000 habitants en total. És també una de les zones amb la renda per càpita més baixes, al voltant dels 10.000 euros anuals, quan la mitjana del municipi és de quasi 28.000. A més, en conjunt el veral acumula alguns dels índexs de vulnerabilitat més elevats.
Laura Seijo, regidora d’Atenció als Barris i la Comunitat: El 50% de l'habitatge privat de Cerdanyola és d'abans dels anys 80 i, això vol dir, que tenim problemes d'eficiència energètica, d'accessibilitat, moltes escales, ascensors, fibro ciment. Hem de fer una rehabilitació d'aquests habitatges i aquí hem posat molt d'esforç. Farem una oficina local d'habitatge que ajudarà amb tot aquest tràmit de les subvencions i la idea és rehabilitar aquests habitatges per incidir en la qualitat de vida de les persones que viuen al barri.
El nou pla se centrarà en diferents àmbits d’actuació amb tres pilars bàsics amb l’objectiu de crear una palanca potent de transformació. El primer punt fa referència a les millores a partir de la intervenció. Es plantegen obres de renovació al parc d’habitatges, molt envellit i amb greus mancances. També millores en el conjunt de l’espai públic i en diversos equipaments.
El segon apartat en què es treballa és l’acció comunitària. Es vol fer una intervenció sociosanitària per reduir les desigualtats socials, avançar en l’equitat de gènere i reforçar àmbits com la salut o l’educació. Per exemple, activar espais d’interrelació com patis d’escoles per promoure l’activitat veïnal.
Laura Seijo, regidora d’Atenció als Barris i la Comunitat: El barri de Cerdanyola té una gran densitat de població, a més a més té unes necessitats importants, sobretot de temes d'habitatge, sobretot de tema d'estructura i sobretot d'atenció comunitària, que és cap on va el Pla de Barris. Aquest projecte va emmarcat dintre d'un projecte ciutat de regeneració urbana, de regeneració de barris. L'acció comunitària és una de les peces claus d'aquest projecte, del Pla de Barris, un projecte de futur, un projecte que vol fer comunitat i tenir cura de les persones.
El Pla també ha de tenir en compte una altra de línies estratègiques, un seguit de mesures de transició ecològica amb l’objectiu de fer front als efectes del canvi climàtic.
Contingut relacionat

Mataró estudia portar Rocafonda al nou Pla de Barris de la Generalitat
La segona convocatòria destina 200 milions d’euros a projectes de transformació urbana i social; Premià de Dalt i Santa Susanna podrien tornar-ho a intentar després de quedar fora en la primera edició

Cerdanyola aconsegueix els 25 milions del Pla de Barris
El president del govern català, Salvador Illa, ha visitat Mataró aquest matí i ha anunciat els municipis beneficiaris de la primera convocatòria del programa

Dalmau sobre el Pla de Barris: “Soc molt optimista amb Cerdanyola”
El conseller de Presidència revela que els projectes guanyadors es donaran a conèixer aquesta setmana




