
Cerdanyola confia que la Llei de Barris posi fi a la sensació d’abandonament
Cerdanyola confia que la Llei de Barris posi fi a la sensació d’abandonament
Rocafonda, que també optava als ajuts de la Generalitat, no amaga certa decepció i es queixa de “perdre un llençol a cada bugada”
Rocafonda, que també optava als ajuts de la Generalitat, no amaga certa decepció i es queixa de “perdre un llençol a cada bugada”
per Lluís Martínez| Compartir
L’elecció de Cerdanyola per part de l’Ajuntament de Mataró per optar a la nova Llei de Barris de la Generalitat ha generat opinions contraposades. L’associació de veïns ha celebrat la decisió com un pas “molt positiu” per trencar amb la sensació que té l’entitat “d’abandonament”. Confia, a més, que aquests ajuts donin l’impuls que necessita aquesta zona de la ciutat per resoldre alguns dels dèficits i mancances històriques que arrossega. Unes inversions que considera que haurien de posar el focus no només en l’espai públic, sinó sobretot en les millores socials i la rehabilitació del parc d’habitatges.
Antonio Ruiz, AV Cerdanyola: Ho trobem positiu. Ens trobem en un barri obrer, gairebé el més gran de Mataró, amb moltes dificultats i diferències socials que es va crear a partir dels anys 50. Hi ha la sensació d’abandonament i de falta d’inversió i com la resta de barris, necessita que es rehabiliti. Tenim problemes d’habitatge i molta gent es veu abocada a fer feines clandestines. L’Ajuntament no pot resoldre tots aquests problemes sol.
A l’altra cara de la moneda es troba Rocafonda, que no amaga certa decepció. Tot i que no es rendeix i espera que tard o d’hora sigui el torn d’aquest veïnat, recorda que igual que Cerdanyola, també té greus problemes.
Rafael Fernàndez, AV Rocafonda: D’entrada estem contents per Cerdanyola, però hi ha altres llocs que també necessiten aquests ajuts. Tenim la sensació que cada vegada perdem un llençol a cada bugada. Estem acostumats a esperar segones oportunitats. Con Cerdanyola, nosaltres també tenim molts problemes. A Rocafonda, per exemple, hi ha 3.000 nens menors de 15 anys, què fem amb ells, on els posem?
Per aquest motiu reclamen que, independentment de qui pagui les actuacions, no es deixi al marge les necessitats urgents d’aquest barri mataroní.
| Compartir