
La calor, les pantalles i la convivència: els factors de l’estiu que poden afectar la salut mental
La calor, les pantalles i la convivència: els factors de l’estiu que poden afectar la salut mental
Per a algunes persones, l'època estival comporta canvis que poden convertir-se en un repte emocional
Per a algunes persones, l'època estival comporta canvis que poden convertir-se en un repte emocional
L’estiu és sinònim de vacances, temps lliure i canvi de rutines. Però per a algunes persones, els canvis d'hàbits, les hores de convivència, la falta de rutines i, en alguns casos, la calor, son factors que poden afavorir situacions d’estrès o fer aflorar problemes que durant l’any queden més amagats. El psicòleg Àlex Puig explica que és una època que pot arribar a "desgastar".
Àlex Puig, psicòleg: A l'estiu estàs més hores convivint amb els teus pròxims, i això genera un desgast en les relacions. Si la relació ja té algun tipus de conflicte, això s'augmenta. La calor també fa augmentar la irritabilitat, el fet que estiguis molt més susceptible i molt més incòmode, el que fa augmentar l'agressivitat i la impulsivitat.
Tornar a la rutina al setembre tampoc sempre és fàcil. La dificultat per adaptar-se de nou als horaris i les obligacions pot generar malestar i estrès, en alguns casos en forma de síndrome postvacacional. A més, les setmanes de vacances, amb més temps de convivència, també poden posar a prova algunes relacions.
Àlex Puig, psicòleg: El setembre, quan tornem a la normalitat, es noten les conseqüències en la convivència. Després de períodes vacacionals com l'estiu, el Nadal, Setmana Santa, hi ha un pic de divorcis perquè s'augmenta la convivència i fa que hi hagi un desgast.
Els joves i les pantalles
En el cas dels joves, el canvi d’horaris i la falta de rutina també poden afavorir hàbits menys saludables, especialment pel que fa a l’ús de les pantalles. Més temps lliure pot traduir-se en més hores davant del mòbil, els videojocs o les xarxes socials si no tenen una xarxa d'entreteniment prou forta.
Àlex Puig, psicòleg: Si els joves no tenen entreteniments, el que treuen més ràpidament és una pantalla, una tele, un mòbil, una tauleta tàctil, el TikTok, Instagram, i això fa que després, a l'hora de retornar a la normalitat, hi hagi un símptoma d'abstinència i una dificultat a l'hora de poder tornar a la classe i concentrar-se.
Jugar a videojocs és per a molts una manera de desconnectar. De fet, un estudi recent de la UOC sobre els hàbits dels jugadors a Catalunya assenyala que el 43,5% els utilitza com una via d’escapament davant de l’estrès. Els psicòlegs recorden que, per si sol, jugar no és una conducta problemàtica. El límit, però, arriba quan el videojoc deixa de ser una activitat de lleure i comença a interferir en la resta de la vida. És per això que els experts insisteixen en la importància de la varietat. No es tracta només de limitar les hores de pantalla, sinó de garantir que el videojoc comparteixi espai amb l’escola, els deures, l’esport, les relacions socials i altres formes d’oci.
L'estiu i l'alcoholisme
Una de les consultes que es troben més els experts a l'estiu és l'augment del consum d'alcohol i les recaigudes en addiccions. Les causes poden ser diverses, segons explica Puig, però sobretot es deuen a l'augment de les festes majors, la calor i les trobades socials. És per això que qualifica l'estiu com “una època molt arriscada” per a les persones que tenen dificultats en la regulació de la ingesta d'alcohol.
És una dinàmica que sovint es fa més evident amb l’arribada del setembre, quan es recuperen les rutines i es fa balanç dels hàbits adquirits durant l’estiu. Per això, Puig insisteix en la importància de la prevenció i recomana buscar suport en l’entorn més proper, especialment quan la persona té dificultats per posar-se límits ella mateixa.




