Mataró diu prou a les teranyines de cables que embruten les façanes

La proliferació de cables als carrers i façanes dels edificis s’ha convertit en un mal de cap habitual a la ciutat. A banda de l’evident impacte estètic, aquestes teranyines de cablejat generen riscos per a la seguretat. El principal problema és que molts d’aquests fils queden fora de servei sense que cap companyia s’encarregui de retirar-los. Tot i que la llei actual regula el desplegament i l’ús compartit de les infraestructures, deixa en un buit la responsabilitat del desmantellament dels elements obsolets.
 

Davant l'allau de queixes, l’Ajuntament de Mataró ha aprovat una declaració institucional impulsada pel PSC per reclamar al Congrés dels Diputats un canvi legislatiu per donar resposta a aquesta problemàtica.

Xesco Gomar, portaveu del PSC: És un problema típic al conjunt d'Espanya, perquè hi ha unes lleis reguladores que el que intentaven en el seu moment era facilitar que tots els habitatges tinguessin accés a internet o a les telecomunicacions necessàries. Però, al final, les empreses han acabat fent un mal ús de les façanes.

La iniciativa ha comptat amb el suport de tots els grups polítics, amb l’única abstenció de VOX. Però aquesta no ha estat l’única declaració aprovada. També ho ha fet una altra d’En Comú Podem per reclamar un control més democràtic de la Intel·ligència Artificial.

Control més democràtic per a la IA

El text recorda que, malgrat els beneficis que aporta aquesta tecnologia, el seu desenvolupament descontrolat genera riscos. La declaració subratlla que, tot i que els grans marcs legals es decideixen a Brussel·les o a Madrid, els ajuntaments juguen un paper clau perquè gestionen dades sensibles i contracten molta tecnologia.

Sergi Morales, portaveu d’En Comú Podem: Ara mateix estem en mans de grans empreses tecnològiques i de tecnoligarques que tenen un poder que supera el dels mateixos estats i els seus marcs reguladors. Defensem que és positiu que hi hagi una intel·ligència artificial que millori la vida de tots i totes, però hem de vigilar qui la governa, amb quines regles i en benefici de qui ho fa.

El català a la sanitat

Finalment, també ha tirat endavant una moció centrada a garantir el dret dels usuaris a ser atesos en català a la xarxa sanitària pública. Una proposta que posa l’accent en les mancances lingüístiques que sovint pateixen els pacients als centres d’atenció primària i als hospitals.

Pim Camprubí, portaveu d’ERC: Avui dia ens trobem en moltes ocasions que gent que va al centre d'atenció primària o a l'hospital no és atesa en la seva llengua, que és el català. A l'hora d'explicar una malaltia, d'entendre un tractament o de rebre un informe, hauria de ser en la llengua pròpia de l'usuari. Cada cop hi ha més metges, alguns perquè venen de fora i no han obtingut la formació lingüística necessària, que no atenen en català i emeten els informes en castellà, la qual cosa perjudica indirectament la salut de les persones.

La declaració ha tirat endavant amb l’abstenció del PSC i el vot contrari de VOX i el PP.