Els reptes del Maresme per adaptar-se al canvi climàtic

 

Si hi ha un element que uneix bona part dels municipis del Maresme aquest és les rieres. Un denominador comú que, quan plou de manera torrencial, obre titulars. Les rierades són un tema històric determinat per l’orografia de la comarca. La poca distància entre la Serralada Litoral i el mar i la gran pendent que hi ha fa que l’aigua baixi molt ràpidament. Si en aquests factors, a més a més, s’hi suma un canvi climàtic que porta pluges torrencials molt més intenses i violentes, el còctel està servit.

Oriol Bassa, enginyer de forest i ambientòleg ha assegurat en una entrevista al Mataró al Dia que cal un replantejament urbanístic del Maresme. Per una banda, diu que s’haurien de construir basses de laminacó. És a dir, espais per retenir temporalment l’aigua de pluja durant una riuada. I, per l’altra, Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). Es tracta d’una nova manera de gestionar la pluja tal com ho faria la natura, filtrant l’aigua en comptes de desviar-la cap a les rieres.

Oriol Bassa, enginyer de forest i ambientòleg: Qualsevol habitatge, escola, centre comercial… ha de tenir pous d’infiltració de manera que l’aigua no vagi a parar a les rieres, sinó que s’infiltri al mateix territori, recarregui els aqüífers i eviti inundacions. Les nostres rieres ja no donen l’abast.

El planejament urbanístic actual de Mataró està definit per criteris aprovats durant els anys 90. Des de llavors, la ciutat ha crescut i les tecnologies han canviat. A curt termini, Bassa assenyala algunes mesures per minimitzar el risc, com ara recuperar les ‘mitges portes’ o ‘posts’ per evitar l'entrada d’aigua a les cases. Una altra mesura important, segons l’enginyer i ambientòleg, és no adaptar els baixos com a habitatges, sinó situar-los en primeres o segones plantes.

Oriol Bassa, enginyer de forest i ambientòleg: “No cal que caiguin 250 litres perquè hi hagi inundacions. El Maresme està fet d’una manera que amb molt poca pluja es poden causar molts danys per això calen solucions pensades amb la hidrologia i el Maresme”.

Esculleres, la moneda de canvi per mantenir l’R1

Si les rierades són el tema per excel·lència de la comarca, les incidències a l’R1, la línia amb més passatgers de la xarxa catalana, li trepitja els talons. La pregunta del milió és: què cal fer amb l’R1? Bassa aposta clarament per traslladar la línia cap a l’interior. “Si algú vol el tren arran de mar, vol que totes les platges es converteixin com les que hi ha entre Mataró i Cabrera”. És a dir, grans esculleres per poder resistir l’embat de les onades.

Recupera l'entrevista sencera aquí:

Sigues el primer a assabentar-te d’allò que passa a Mataró

• Rep les notícies destacades al teu mòbil pitjant aquest enllaç

• Fes clic a seguir i activa la campaneta per rebre les notificacions