Núria Rubio, ADN mataroní als Estats Units

Anar a jugar a bàsquet i estudiar als Estats Units ja és un fet habitual per a moltes jugadores mataronines. De començar a les pistes de casa a fer-ho als parquets universitaris dels Estats Units. És el camí que fa dos anys va emprendre la Núria Rubio que, com d'altres mataronines, va voler complir el somni americà. La seva experiència passa pel seu primer any a Missouri i el segon a Kansas, assolint així el seu objectiu de jugar a bàsquet a l'altre costat de l'Atlàntic, on aquest esport es juga des d'una altra òptica.

Núria Rubio, bàsquetbolista: Em vaig plantejar fins i tot quedar-me aquí, tenia una bona nota de selectivitat per fer el que jo volia però el meu somni era marxar. Havia vist casos d'altres jugadores, més grans, que havien marxat i jo també ho volia fer. Allà el joc és diferent, més calmat. La tàctica també és diferent, i és més físic.

Un dels aspectes més diferents, més enllà de l'aspecte físic, és el plantejament. Destaca l'actitud més individualista que contrasta amb la voluntat d'equip que hi ha al bàsquet català.
 

Núria Rubio, bàsquetbolista: La veritat és que és dur. Hi ha molts equips de captació. Moltes universitats mirant com jugues i això t'obliga a estar fent bons números constantment. Aquí això no és així, penses més en el dia a dia i a guanyar com equip.

Formada a les categories inferiors de la UE Mataró, manté l'interès pel dia a dia del club. També té un ull posat al Femení Sant Adrià, el darrer equip català on va jugar abans de marxar als Estats Units.

Encara amb el seu futur immediat per decidir, ara toca veure si aposta per un tercer any a terres americanes i es decanta pel seu retorn a casa. De moment ja ha escrit una nova pàgina de mataronines que llencen des de la pintura estatunidenca.