Quin és el paper de l’Àliga, la figura més solemne de Mataró?

La seva aparença majestuosa i el seu caràcter tranquil ho certifiquen: l'Àliga és la figura més solemne de Mataró. És per això que, per Les Santes, l’Àliga és la màxima representant protocol·lària de la ciutat. El dia en què l’Àliga és la màxima protagonista és el 27 de juliol, quan es celebra l’Anada a l’Ofici de les Santes i La Passada. Després de la Missa de Glòria, l’Àliga balla davant de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana, que han sortit en processó. 

Els orígens de l’Àliga es remunten al 1601, quan es van publicar les cròniques de la canonització de sant Ramon de Penyafort a Barcelona. Aquell any queda documentat que ja existia una Àliga a Mataró. Inicialment, l’Àliga participava en el Corpus i en  la Festa Major de Mataró que es celebrava el 15 d’agost. Però el 1799 ja es descriu la seva participació a la processó de les relíquies. 

Joan Maltas, Colla de l’Àliga de Mataró: L’Àliga de Mataró neix en un context religiós. Com totes les Àligues, la de Mataró representa Sant Joan Evangelista i portant l’Esperit Sant, que és el colom que duu al bec. És símbol de l’exaltació de la fe. Ara, però, el significat de l’Àliga ja no és processional o religiós.

Una Àliga moderna inspirada en la del 1799

Amb tot, l’Àliga que ara veiem ballar pels carrers de Mataró és una figura moderna. La va construir Manuel Casserras el 1987, prenent com a base la descripció de l’Àliga que hi hauria hagut a la ciutat finals del segle XVIII.  

Joan Maltas, Colla de l’Àliga de Mataró: La corona de l’Àliga és la mateixa des del 1987. Però, en canvi, el colom sí que s’ha hagut de canviar. Es va fer malbé a principis del 2000 i se’n va fer un de més realista. 

El ball de l’Àliga de Mataró és exclusiu d’aquesta figura. Comença amb un ritme suau, agafa velocitat i acaba amb una gran reverència. Mentre balla sona una antiga melodia de l’Abadia de Montserrat que interpreten els Ministrils.

El No n’hi ha prou, l’acte on l’Àliga deixa de ser formal 

Altres actes on participa l’Àliga són la Crida, l’Anada a la Residència o el No N’hi ha Prou, on, de manera excepcional, se suma a la bogeria de la festa. Per als portadors de l’Àliga, l’experiència els connecta molt amb les Santes.    

Ferran Camps, portador de l’Àliga: Soc portador de l’Àliga des del 2008. L’Àliga només surt per Santes, no fa barris. Però tenim un ball més protocol·lari, que hem d’assajar. Ens reunim a partir de Sant Joan i assagem els dijous amb música gravada, menys l’últim que ho fem amb música en directe. Poder participar en actes com el No n’hi prou com a portador és una gran experiència. 

L’Anem a tancar és l’últim acte de les Santes on balla l’Àliga. Aquest any, però, s’acomiadarà de les festes, amb la mirada posada en una nova efemèride. I és que l’any vinent, farà quatre dècades que Mataró va recuperar la seva figura.