Mataró escull Cerdanyola per a la nova Llei de Barris amb un pla de 25 milions

Vint anys després de rebre els ajuts de l’antiga Llei de Barris, l’Ajuntament de Mataró ha decidit presentar Cerdanyola com a candidat a la primera convocatòria del nou Pla de Barris i Viles, que ha obert la Generalitat. Un programa que s’ha convertit en el cavall de batalla de l’agenda social del govern de Salvador Illa i que busca combatre les desigualtats territorials i millorar les condicions de vida dels veïnats que més atenció necessiten.

El projecte, que s’està ultimant i que aquest dijous s’ha anunciat al Consell Territorial del barri, preveu una inversió màxima de 25 milions d’euros, finançada a parts iguals pel consistori i el Govern català. Cerdanyola té, segons l’Ajuntament, les característiques idònies per rebre els ajuts. El fet de tenir una de les rendes per càpita més baixes de la ciutat i que sigui un dels barris més poblats, amb més de 32.000 habitants, ha estat determinant per decantar la balança a favor de Cerdanyola.

Bea Delgado, presidenta del consell Territorial de Cerdanyola, ha volgut remarcar que, tot i que els ajuts vagin dirigits a Cerdanyola, ni el barri de Rocafonda ni la resta de la ciutat quedarà desatesa.

Bea Delgado, presidenta del consell Territorial de Cerdanyola: S'està fent la renaturalització de la riera de Sant Simó, es farà una passarel·la per connectar el barri de Rocafonda amb el polígon, hi haurà millores al pati de l'escola bressol del barri i continuarem reclamant al departament l'edifici de l'Institut de les Cinc Sénies.

Sense que encara es conegui la lletra petita de la intervenció integral, l’Ajuntament confia que aquests fons extraordinaris serveixin per regenerar i dinamitzar un dels barris que acumula més bosses de pobresa i de marginalitat de la capital del Maresme. El nou pla se centrarà en diferents àmbits d’actuació.

Els eixos principals

Per una banda, es preveu millorar l’espai públic i els equipaments, però sobretot incidir en el parc d’habitatges, molt envellit i amb greus mancances. Unes línies estratègiques que també han de tenir en compte mesures de transició ecològica amb l’objectiu de fer front als efectes del canvi climàtic i impulsar models econòmics més sostenibles. L’altre pilar bàsic és l’acció comunitària per reduir les desigualtats socials, avançar en l’equitat de gènere i reforçar àmbits com la salut o l’educació.

Rocafonda, més endavant

Tot i que Rocafonda també era candidat per a aquesta convocatòria, el govern local no descarta que pugui optar a les subvencions en el futur. La Generalitat, de fet, té previst obrir-ne un total de cinc fins al 2029 amb una inversió de 1.000 milions d’euros per a tot Catalunya. En aquest sentit, l’Ajuntament assegura que, independentment d’aquests diners, la regeneració urbana a tota la ciutat es mantindrà amb recursos propis i a través dels pressupostos municipals.

Els precedents

Cerdanyola, l’any 2005, i Rocafonda, l’any 2007, es van beneficiar de la Llei de Barris aprovada pel govern tripartit de Pasqual Maragall que pretenia incidir en els veïnats amb més problemes socioeconòmics i estructurals. L’impacte a Cerdanyola, que va rebre una inversió de 7,5 milions d’euros, va ser sobretot urbanístic amb projectes com la reurbanització de l’avinguda Puig i Cadafalch o equipaments com el casal d’avis Oriol Batista o el centre de formació Tres Roques. Amb una inversió de gairebé 7 milions d’euros, a Rocafonda es van impulsar equipaments de referència com la biblioteca Antoni Comas o el parc de més de 24.000 metres quadrats situat al costat de la riera de Sant Simó.

Les dues cares de Mataró

Mataró és una ciutat amb grans desigualtats internes tant econòmiques com socials. Trobant-se al Maresme, una de les comarques més riques, reuneix alguns dels barris més pobres. Cerdanyola és, per darrere de l’Eixample, el segon barri més poblat de la ciutat, compta amb una mitjana d’edat més jove i un percentatge d’immigrants destacat (25,8%). Les seves bosses de pobresa són, a més, molt més elevades que la mitjana municipal. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), si en conjunt els ingressos per persona a Mataró se situen en 13.681 euros l’any, Cerdanyola amb prou feines supera els 10.000 euros de mitjana.

Rep les notícies més destacades de Mataró i el Maresme al WhatsApp

• Prem aquest enllaç, clica seguir i 🔔 activa la campaneta

Dona't d'alta al canal de tvmataró i que no se t'escapi res!