Canvi de centre per a les víctimes, mentre els agressors no es mouen de lloc. Aquesta és la pràctica que s’ha seguit de forma sistemàtica des dels Serveis Territorials d’Educació al Maresme i el Vallès Oriental en tots els casos d’assetjament escolar a Mataró. Una solució que dona per tancat els expedients, però que es percep com un doble càstig per als alumnes que pateixen bullying a la ciutat.
Les dades de la delegació del Departament d’Educació a la capital del Maresme corroboren aquesta tendència. Segons ha pogut confirmar tvmataró, durant el curs 2022/2023, el protocol contra l’assetjament escolar es va haver d’activar en 9 ocasions a la ciutat. D’aquests, 5 casos van ser confirmats, i tots els alumnes van ser assignats a altres centres.
La situació persisteix el curs 2023/2024. Fins al mes de maig, es van iniciar 7 expedients per suposats casos d’assetjament. D’aquests, se’n van confirmar 6. Altra vegada, es van tancar tots amb el trasllat de centre de les víctimes.
El canvi d’escola és l’última opció per a les famílies. Una reubicació que només pot produir-se als centres educatius amb places lliures. Per tant, les famílies han d’abandonar l’escola o l’institut que havien triat i anar a parar a un altre de característiques diferents, tant per la distància fins al lloc de residència, com pels usos lingüístics, la religiositat o la titularitat pública o concertada.
Una solució “injusta”
La consellera d’Educació, Esther Niubó ha reconegut en l’entrevista que ha concedit al programa Ciutadella de la Xarxa que aquesta resolució és “injusta” sobretot per als joves que passen per aquest mal tràngol.
Esther Niubó, consellera d’Educació: Aquestes situacions s’haurien d’evitar. Això no pot ser el final d’un expedient o el final d’un cas. Darrere d’aquesta víctima que, segurament, s’acumularà i s’arrossegarà potser en un altre centre una situació dolorosa que ha patit en el centre del qual prové. El més important és que el sistema educatiu actuï abans, activi protocols, que no ha de ser una cosa negativa i que forma part de la gestió dels conflictes.
Uns circuits que remarquen la importància de la prevenció i la detecció d’aquestes conductes i que aquest any ha posat en marxa una campanya específica per sensibilitzar l’alumnat i les famílies. Amb més de 1.300 casos confirmats des de principis d’aquest curs a tota Catalunya, els números demostren que l’assetjament escolar no són conflictes aïllats i que aquestes conductes habitualment es mantenen en el temps.
Revictimització dels alumnes
L’assetjament escolar és un fenomen social de grup perquè hi participen, directament o indirectament, diverses persones. Implica el maltractament i l’abús de poder continuat cap a un o més alumnes. Una situació que té lloc tant dins com fora dels centres educatius, i que deixa les víctimes en una posició de vulnerabilitat i d’indefensió.
L'opció generalitzada dels Serveis Territorials d’Educació al Maresme de canviar de centre aquests nois i noies per evitar que continuïn exposats al patiment, té diferents punts de vista. El psicòleg, educador i especialista en adolescents, Jaume Funes, considera que aquesta manera de tancar els casos, a banda de “revictimitzar” els alumnes, invisibilitza una problemàtica creixent a les aules davant tota la comunitat educativa.
Jaume Funes, psicòleg i educador: La preocupació per la convivència hauria de preveure que el primer que s’ha de fer és descobrir qui està fent mal a un altre alumne i que s'adoni que és ell el responsable d’una conducta que està afectant la vida d’una altra persona i que ho està passant malament.
Començar de zero
El Moviment Educatiu del Maresme, en canvi, defensa aquesta pràctica perquè ajuda a resoldre el conflicte i allunya la víctima de l’espai on ha patit dolor.
Carme Civit, presidenta del Moviment Educatiu del Maresme: És una mesura controvertida perquè qui pateix ha de canviar de centre, però també hi ha una part de reparació i de poder començar de zero en un entorn nou. El bullying no el fa una persona contra una altra sinó que és tot un entorn. Per tant, a vegades i segons els casos, és bo marxar i canviar de centre.
Un procés que aquesta associació de mestres i professionals del sector a la comarca creu que hauria d’anar acompanyat d’un seguiment psicològic i emocional, que ara per ara no es dona, perquè les famílies i els joves afectats puguin refer amb més garanties la seva vida.
