Des de principis dels 80, la Confraria de les Set Setmanes ha anat farcint una llista d’artistes locals que, al llarg d’aquests anys, s’han encarregat de dissenyar la Vella Quaresma. Un encàrrec que fa il·lusió i, alhora, suposa tot un repte. N’han sortit de ben diverses, de velles, però la majoria comparteixen elements essencials com el bacallà o el rosari. Ara bé, el que no hi pot faltar són les set potes. Les d’aquest any són totes iguals, però de colors diferents. I aquesta és, precisament, la clau de la imatge ideada per Sussi Vilaseca i Canaleta, que ha fet una Vella Quaresma amable pensada, sobretot, per als més petits.

Sussi Vilaseca i Canaleta, autora de la Vella Quaresma: Veig que la Vella Quaresma és una tradició que a les escoles es segueix molt. Es dibuixa, es pinta... Per això he fet unes faldilles tipus mandales, on els més petits es poden recrear amb tot de colors. La meva primera idea era fer sabates molt diferents entre elles, però vaig pensar que era el primer que es tallaria i que, si feia la faldilla llista, quedaria tot plegat molt trist. Així que vaig optar per posar-hi color.

I n’hi ha posat tant, que aquestes últimes setmanes a Can Marfà no han parat de netejar pinzells. De fet, si hi ha una cosa que destaca d’aquesta Vella Quaresma és la combinació de textures i estampats.  

Sussi Vilaseca i Canaleta, autora de la Vella Quaresma: Jo soc molt grafista, així que tot el que és dibuixos, resseguits i sanefes m’agrada molt. I, sobretot, molt de color.La gràcia era que tingués tot aquest color, aquesta vida. Cada faldilla va d’acord amb una sabata i cada faldilla és diferent. Per tant, són set potes i set plecs de faldilla de diferents colors.  

Però el camí fins a la idea final comença repassant les 46 velles anteriors. Vilaseca no s’ha deixat influenciar per les antecessores. Un cop dissenyada, va ser aprovada per la Confraria de les Set Setmanes, que la va passar sobre fusta.  

Miquel Aliberas, membre de la Confraria de les Set Setmanes: És una Vella bastant alegre, amb tants colors. Ara, el cartell serà en blanc i negre perquè els nens la puguin pintar.

El que potser no podran pintar serà el rosari. No perquè no en porti, sinó perquè el té ben guardat a la butxaca.

A partir d’aquest diumenge, i durant set setmanes, a la plaça de la Peixateria se li serrarà una pota amb petits i grans entonant la cançó tradicional.

Informa: Laura Cera