Premià de Mar tenia poc més de 5.000 habitants el 1960. Ara en té prop de 30.000. L'increment de població es va produir espectacularment a partir de la dècada dels 60, quan es van construir una gran quantitat de blocs de pisos per acollir els immigrants que arribaven del sud de l'estat per trobar una oportunitat de vida. Això és el que ha volgut explicar l'escriptor i periodista Rafael Vallbona amb la seva nova novel·la. Porta per títol "Tardes al Bellamar", fent referència a un restaurant balneari situat a la platja i avui desaparegut. Però la novel·la tracta sobretot de l'escola El Pilar, creada i encaixada fa 60 anys entre les vivendes del nou Premià fruit de la immigració. La van posar en marxa la Conxita, una mestra arribada d'un poble de Granada, i bona part de la seva família. Rafael Vallbona va ser un dels alumnes d'aquesta escola que continua formant noves generacions de premianencs i premianenques.

RAFAEL VALLBONA, periodista i escriptor
EL PERQUÈ DE LA NOVEL·LA
Tenia la idea de fer una novel·la en la qual homenatgés, en certa manera, a tota la gent, a totes les persones vingudes des dels llocs més recondits, en aquell moment, de la geografia espanyola, que van fer gran aquest país. Al final, un dia vaig obrir els ulls i hi dic: Però sí ho tinc aquí al davant, a Premià de Mar!. Poble, llavors, en el qual jo també vaig ser migrant l'any 1969 quan hi vaig anar a viure.

LA IMMIGRACIÓ DELS ANYS 60
És aquesta gent que deixen tot el que tenen. I és molt fàcil dir-ho així, però nosaltres, que hem tingut el privilegi de no haver-ho de fer, no ens podem imaginar allò de cruel que és i la tragèdia que suposa.

CONXITA JIMÉNEZ I LES SEVES GERMANES OBREN UNA ESCOLA
També és cert que la Conxita ja era mestra. Ella tenia el títol de Magisteri de 'La Normal' de Granada (Escuela Normal de Magisterio de Granada). Un dia l'espera el pare d'uns estudiants seus a la porta de l’escola del barri barceloní de Sant Andreu on treballava i li diu: Escolti, soc el pare d'aquests nois. Sempre em parlen meravelles de vostè. Jo soc contractista i estic fent pisos en un poble que està creixent d'una manera desaforada; cada dia arriben més de cent persones a viure-hi. Vostè hauria de venir a veure'm i obrir una escola allà.

EL MODEL DE L'ESCOLA EL PILAR DE PREMIÀ DE MAR
I funden l’escola i es posa en marxa el 1965, ara fa 60 anys. Una escola que, a més a més, comença a fer classes de dia per nens i, aviat, a l'any següent, per adults. Per què?. Perquè apareixen els pares d'aquells nens i li diuen a la Conxita: Miri, jo vinc de Calasparra, de Cehegín -hi ha molta gent provinent d'aquests municipis a Premià; de fet estan agermanades les tres ciutats- i no sé llegir ni escriure.                                                                 UN PROJECTE SOCIAL                                                I jo, ho dic amb coneixement de causa, perquè l'any 1969 hi va anar un nen amb cara de rata sàvia, que era jo, és cert que és un projecte social per damunt de tot.