Assegura que treballa a través de les arrels, i no només literals sinó també metafòriques. I ho fa amb una tècnica ben peculiar: la tinta medieval. El jove artista de Premià de Mar, Pol Peiró, observa la seva última exposició satisfet de la feina feta en els darrers anys. Creu que està en una etapa artística important i defineix el seu estil com a una evolució de la tradició pictòrica del segle XX.
Pol Peiró, artista: És una pintura que beu molt de l’informalisme, que tenia el seu contrapunt als Estats Units amb l’expressionisme abstracte, amb Pollock com a gran referent o Rothko. I aquí, en un context de després de la Segona Guerra Mundial, apareixen els informalismes amb Tàpies com a gran pare fundador de tot aquest moviment. I referents com Tharrats o Guinovart. Considero el meu estil modestament hereu d’aquest informalisme que reivindica la relació íntima entre l’home i la matèria.
Peiró utilitza en les seves obres la tinta medieval que es fabrica amb pell de magrana en pols, que seria la font d’àcid tànnic, i la pols de sulfat de ferro, aconseguida gràcies als claus rovellats. A través d’aquests elements, l’artista maresmenc en fa una gamma de colors des del negre més fosc fins al color mostassa, passant per marrons i grisos.
Pol Peiró, artista: La tinta medieval és una tinta que es desenvolupa en el context monàstic a partir del segle IX i fins a finals del segle XIX i permetia conservar els textos de l’època. El que faig és reintegrar aquesta tradició pròpia de l’escriptura a la contemporaneïtat artística amb aquestes peces de caràcter informalista.
Peiró reivindica un art contemporani de proximitat i dedicat a la gent. Assegura que conceptualment a vegades costa d’entendre, però que és necessari fer didàctica d’aquest vessant artístic en exposicions com la seva. ‘Confluències. Arrels i tintes’ de Pol Peiró s’exposa fins al 2 de juny al Museu Monjo de Vilassar de Mar.