Hi ha actes que comencen de manera espontània i s’acaben consolidant al programa de la festa. És el cas de l’Anem a tancar. Tot i que ja fa anys que és un dels actes més consolidats -i seguits- del programa de la Festa Major, els seus inicis van ser improvisats.
· De la improvisació a acte oficial
A principis dels anys vuitanta, la Família Robafaves i la Momerota visitaven cada 29 de juliol els residents de la Llar Cabanelles. Com estaven relativament a prop d’on dormien les figures, a l’Escorxador, tot seguit improvisaven una cercavila fins allà. Quan arribaven a la plaça Fiveller cantaven “adeu-siau, passi-ho bé!” i les figures es tancaven al magatzem municipal. No és fins a l’any 1997 que apareix, per primera vegada al programa, el concepte ‘Anem a tancar’.
Víctor Ligos, historiador i membre de la Família Robafaves: Anem a tancar però no com a acte, sinó simplement marcant el recorregut que es faria des de la Llar Cabanelles fins a Can Marfà. Va passar el mateix de sempre, que ens va seguir molta gent. I quan vam arribar a Can Marfà, vam veure que s’havia de crear alguna cosa. L’any següent, el 1998, ja es converteix en un acte oficial. A més, se surt des de l’Ajuntament. En aquella primera cercavila, vam deixar que la gent provés figures, sobre la marxa.
No cal dir que de seguida es va convertir en un acte multitudinari que ha anat arrossegant adeptes.
· Els últims instants
El vespre del 29 de juliol és l’última oportunitat per veure passejar, ballar i cremar les figures. Després ja no hi ha marxa enrere. Quan travessen les portes de Can Marfà, la gresca, les emocions i la intensitat de tota una setmana es transformen en un record -que ens alimenta la resta de l’any.
· Per què Can Marfà?
Els mataronins i les mataronines anem a tancar a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Marfà perquè allà és on, des dels anys 90, dormen la Família Robafaves i els Nans, l’Àliga, el Drac i el Dragalió, la Momerota i la Momeroteta i les Diablesses. Una gran nau els acull durant tot l’any i només en surten en comptades ocasions. Amb els anys, Can Marfà no només s’ha convertit en el lloc on petits i grans s’acomiaden de les seves figures preferides, sinó també en l’espai on comencen a escalfar motors, tres setmanes abans de la festa, amb els assajos de les colles.
· L’Aligot d’Honor
Quan la música s’ha aturat, les portes de Can Marfà s’han tancat i el brogit comença a esvair-se, la colla de l’Àliga aprofita per fer entrega de l’Aligot d’Honor. És un reconeixement que atorguen a persones que formen part de Les Santes des d’un segon pla, però que són clau per a la festa. Per això acostuma a ser per a voluntaris o col·lectius.
Fins aquest 29 de juliol al vespre no sabrem qui el rebrà, però l’any passat va anar a parar a l’equip de tvmataró, per retransmetre la Festa Major des de fa 40 anys.
· El preludi del final: l’Enfigura’t
L’alt seguiment de l’Anem a tancar va acabar donant lloc a un altre acte, l’Enfigura’t, que ja fa anys que és el preludi de l’última cercavila de Les Santes. Abans que s’institucionalitzés dins el programa, els mataronins i mataronines més eixerits s’atrevien a posar-se sota les figures durant el recorregut cap a Can Marfà. Algunes colles, com la de la Momerota, asseguren que el 29 de juliol era un bon moment per captar nous membres. Quan no hi havia llistes, és clar.
