Artèries importants, zones d’alta concentració de trànsit i punts molt més airejats com places i parcs. Són alguns dels escollits per analitzar la qualitat de l’aire del conjunt de la ciutat. Mataró fa més de quatre anys que analitza periòdicament els nivells de contaminació ambiental i actualment s’està fent el buidatge de les dades que han recollit una trentena de dispositius que durant tres setmanes capten aquesta informació. Els resultats es donaran a conèixer durant el primer trimestre del 2025, però s’estan analitzant des de diferents departaments de l’Ajuntament. Unes dades que per ser el màxim d’útil possible requereixen context.
Sandra Castañé, cap de salut pública i control ambiental de l’Ajuntament de Mataró: Des de l’Ajuntament de Mataró, i dins del pla més ampli de control ambiental lligat amb baixes emissions, ja fa anys que estem estudiant diferents indrets de la ciutat la quantitat de diòxid de nitrogen que tenim. Són estudis que es fan de manera puntual durant tres setmanes, es col·loquen uns tubets de Palmes a dos metres i mig en diferents indrets i es recull la quantitat de diòxid de nitrogen que hi ha.
Mataró és una ciutat que fins al moment ha obtingut resultats positius pel que fa a la qualitat de l’aire. De fet, els resultats han millorat respecte dels que s’havien obtingut abans de la pandèmia. Tot i que és una ciutat de contrastos hi ha zones que presenten més concentració de trànsit, l'orografia de la ciutat i la proximitat amb el mar, afavoreixen resultats que es troben per sota dels límits que determina la normativa.
Sandra Castañé, cap de salut pública i control ambiental de l’Ajuntament de Mataró: Qualsevol estudi ha de tenir uns punts de fons i uns de trànsit. Els de fons són aquells on hi ha poc trànsit per saber la situació basal de la ciutat, sobretot situats en places, parcs o zones airejades. També hem de mesurar els punts més crítics de la ciutat, vies de la xarxa principal i veure el comportament en aquests punts de més trànsit.
Mataró realitza aquests estudis de qualitat de l’aire com a mínim un cop a l’any. En algunes ocasions i amb la finalitat de contrastar resultats, n’arriba a fer dos. Se’n poden fer a la primavera i a la tardor.
