Les Santes sempre regalen moments de pur èxtasi col·lectiu. La Nit Boja, amb el Desvetllament Bellugós, és el primer, i el No n’hi ha prou, l’últim. El darrer alè de festa i, potser per aquest motiu, el més sentit i el més intens. La fi de la Festa Major s’acosta i les ganes que això no s’acabi són evidents, tot i el cansament acumulat. Mataró sempre en vol més: més gegants, més balls, més música i més foc.

Malgrat l’amenaça de pluja i la por de quedar-se’n sense pocs minuts abans de començar, a les dues en punt de la matinada les comparses s’han revelat i han sortit per barrejar-se amb la multitud entregada, que des de feia estona esperava impacient a les portes de l’Ajuntament. Les Diableses, la Momerota, el Drac, l’Àliga i la Família Robafaves han ballat entre elles, però sobretot en comunió amb el públic.

Amb només 18 anys de vida, l’acte forma part indiscutiblement de la festa. És una cita marcada en el calendari que va néixer per omplir el buit que hi havia la nit del 28 de juliol al programa oficial i enguany ha tornat a reunir milers de santeros en una altra nit explosiva, on el protocol i les regles de joc es trenquen per a tothom.

La banda sonora genuïna del No n’hi ha prou ha anat a càrrec de La principal de la Nit. Des dels balcons del consistori han fet bategar la gentada embogida que ha esclatat principalment en els balls en solitari d’en Robafaves, el gegant més estimat dels mataronins.