La literatura obre la porta a nous mons i realitats, però també pot ser una bona via per trencar estereotips de gènere que han quedat ancorats en el dia a dia. Els nens i les nenes s’acostumen a identificar amb els personatges dels contes que escolten o llegeixen, per això autors i editorials aposten cada vegada més per llibres infantils i juvenils amb perspectiva de gènere, sobre diversitat i emocions i, també, noves masculinitats. Històries que eviten que es perpetuïn rols i clixés. D’opcions n’hi ha a cabassos, per a tots els gustos i necessitats, però en farem un tastet. Perquè, sovint, el problema és que no coneixem tots els títols que es publiquen. En aquest sentit, les llibreries i les biblioteques tenen un paper fonamental. Bona part de la seva feina consisteix a remenar entre novetats i descobrir propostes per apropar-les als lectors i les seves famílies.

Xevi Noya, llibreter de la Llibreria Maresme, explica que en l’últim dècada hi ha hagut una proliferació de llibres d’aquesta temàtica. És probable que hagin llegit i escoltat un conte clàssic reinterpretat o amb perspectiva feminista, però també hi ha àlbums il·lustrats que trenquen amb els rols de gènere preestablerts.

Ara bé, tot i tenir les opcions, és fàcil que els lectors més petits es decantin per aquest tipus d’històries?

Xevi Noya, llibreter: Costa enganxar i fer lectors perquè, avui en dia, tots i totes tenim molts inputs. Per tant, costa, però no és impossible. A les escoles es pot fer molta feina, també a casa, a les llibreries, a les biblioteques... Ja tot un seguit d’àmbits on es pot aconseguir que deixem la pantalla i ens centrem en una cosa tan perillosa com és obrir un llibre. Perquè els llibres, quan els obres, et poden canviar la vida.

Noya destaca que una bona manera d’introduir aquests llibres en el dia a dia dels petits lectors és integrant-los en sessions de conta-contes o fent que les històries els interpel·lin i els provoquin preguntes.

Aquests són alguns dels llibres infantils que posen sobre la taula les noves masculinitats o el feminisme:
 

‘Armando’, de Fernando Pérez Hernando (Takatuka Editorial)

El pare de l’Armando li regala una pilota amb la intenció que jugui a futbol. Però l’Armando no sent la mateixa passió per aquest esport. Tot i així, trobarà la manera d’incorporar la pilota als seus jocs.

‘Ramir el boxejador’, de Lliris Bou (Andana Editorial)

En Ramir ve d’una família de boxejadors, així que sembla que no té més remei que continuar la saga i entrenar per ser el millor, com ho han estat el seu pare, el seu avi o el seu besavi. Només hi ha un petit problema: en Ramir no vol pegar a ningú.

‘Sirenes’ i ‘El casament’, de Jessica Love (Editorial Kókinos)

Aquests dos títols ens mostren la relació d’un net i la seva àvia a través d’històries que trenquen els rols de gènere. En el primer, en Julià es vol convertir en una sirena i l’àvia, que li respecta el desig, l’ajuda a disfressar-se. En el segon llibre, els dos personatges s’engalanen per posar en valor la diversitat.

‘Nenes i nens feministes’, Blanca Lacasa i Luis Amavisca (Editorial Nubeocho)

No hi ha colors de nens i colors de nenes. Joguines per a ells i joguines per a elles. Un llibre sobre la igualtat i l’empoderament que, a partir de situacions quotidianes, aposta perquè nois i noies juguin junts i mostrin les seves emocions.

‘Els homes plorem’, de Joan Turu (El Cep i la Nansa Edicions)

Aquest àlbum il·lustrat revisa estereotips de la masculinitat i convida els nens a qüestionar-se què és ser un home a través de la història d’en Nil, que descobreix la importància de sentir-se i ser un mateix.

‘La història de la Júlia que tenia ombra de nen’, Christian Bruel i Anne Bozellec (Editorial EntreDos)

Aquesta història, traduïda al català per Bel Olid, es va publicar per primera vegada l’any 1976. Explica el dia a dia de la Júlia, una nena a qui no li agrada anar pentinada. Els seus pares es passen el dia renyant-la, donant forma a un àlbum que posa les persones per davant dels estereotips.

‘L’Oliver Button és una nena’, de Tomie dePaola (Kalandraka)

Tot i que el seu pare preferiria que practiqués algun esport, a l’Oliver li agrada jugar amb nines retallables, disfressar-se, cantar i ballar. Això que fa, a l’escola, els altres nens se’n riguin.

‘Teoria del joc’, d’Arià Paco (Anagrama)

L’última proposta és per a adults. El desè Premi Anagrama de Novel·la reflexiona sobre noves masculinitats i feminisme a través de la vulnerabilitat que sent l’Ernest. Una història sobre el desig heterosexual i el desperta sexual.