‘Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes’ és el nom de l’exposició itinerant que ha fet parada a Mataró. Aquest dilluns, just un dia abans del Dia internacional del Poble Gitano, l’alcalde de la ciutat, David Bote, la consellera de Drets Social i Inclusió, Mònica Martínez i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, han inaugurat la mostra que explica el primer intent d’extermini físic d’aquesta ètnia.

Les conselleres han remarcat la importància de la memòria històrica i han volgut parar atenció en els valors del poble gitano que sovint, diuen, la societat ha perdut. Valors com l’acció comunitària o el respecte a la gent gran que “cal fer-ne bandera i tenir ben presents”. Ricard Marí, president del Front Cultural Gitano del Maresme, recorda com és d'important pel poble gitano acostar a la ciutadania la seva història.

Ricard Marí, president del Front Cultural Gitano del Maresme: Estem molt contents, estem de joia, perquè que una cosa tan important com una ruta itinerant de la història dels gitanos, que no s’havia fet mai des d’aquest prisma, tingui el quilòmetre zero aquí a Mataró, és per estar tots molt contents. L’exposició mostra clarament una sèrie de documentació que enfoca i aclareix les diferents lleis que s’han fet, les matances que hi ha hagut, la constant dels governants en contra dels gitanos...

L'exposició vol posar llum a la persecució ‘la gran captura’ que va començar l’any 1749, on es van empresonar famílies gitanes senceres. Alguns van morir i altres van ser separats de les seves famílies. Unes 12.000 persones es van veure afectades arreu de l’Estat Espanyol. A Mataró, concretament, se’n van engarjolar 35.

Francisco Vargas, comissari de l’exposició: L’element nuclear de l’exposició va ser fer un mural amb els noms, cognoms i edats de les persones que van estar empresonades. L’edat era un tema molt important, perquè no només separaven homes, dones i nens, sinó que a partir dels 7 anys els infants eren considerats homes, amb tot el que això implicava. Per a nosaltres era important posar-ho sobre la taula i explicar que tot això no va passar fa tant de temps, ni tampoc tan lluny, sinó que ho vam patir també aquí, a casa.

La mostra, que ha engegat al Palau Robert de Barcelona, voltarà per diversos municipis catalans. A la Biblioteca Antoni Comas s’hi estarà fins al 22 d’abril.