Una jove de Mataró, un noi de Sevilla i unes cartes plenes de sentiments que travessaven mitja Espanya. Aquest és el punt de partida de L’amor que passa, la nova novel·la de Care Santos, que arriba a les llibreries convertida en la seva obra més íntima i personal. Santos és una autora guardonada amb diversos premis entre els que destaca el Premi Ramon Llull.

Care Santos, escriptora: Els escriptors en realitat tenim una novel·la, la resta és el camí per arribar-hi. Jo tinc la sensació de que la meva és aquesta. Jo sempre vaig saber que escriuria aquesta historia. Sempre vaig demanar les cartes a la mare i ella ja sabia que escriuria aquesta novel·la i em deia “quan jo em mori”, ben pensat perquè realment no es pot ser al mateix temps un personatge d’una novel·la i una senyora que va pel carrer.

Trenta anys després de publicar el seu primer llibre, l’autora mataronina explica per primera vegada la història d’amor dels seus pares, l’Antonio i la Claudina. Una història real, nascuda als anys 50, a partir d’un anunci en una revista de varietats i d’una aposta adolescent per escriure al primer sevillà que hi aparegués.

Care Santos, escriptora: La mare és la primera relació que té, però ell ja tenia una carrera en això. Ell li comenta que ha tingut cinquanta relacions i al paràgraf següent li diu: “no son tantes perquè si les conto per any em surt 3,1 per any”, li sembla normal.

La novel·la es basa en les cartes que Santos va trobar després de la mort de la seva mare, un tresor familiar que reconstrueix pas a pas l’enamorament del seu pare. Un relat que ens transporta a una època en què estimar a distància volia dir esperar dies per una resposta, i on la paraula escrita era el fil que mantenia viu l’amor. Una història on el Mataró dels anys 50 és un dels principals paisatges literaris.

L’amor que passa és molt més que una història personal: és un homenatge als vincles que resisteixen el temps, a la comunicació sincera i a l’essència de les emocions humanes.