Després de dos dies de vaga del sector pesquer i un Consell de Pesca fallit, la Comissió Europa ha aprovat aquesta matinada un acord sobre la pesca d'arrossegament al Mediterrani. Després que la proposta de reduir els dies d’activitat de 130 a 27 encengués les alarmes, finalment s’ha decidit no reduir les jornades de pesca anuals. Això sí, hi ha condicions. Les embarcacions hauran d’aplicar una sèrie de mesures de sostenibilitat si volen treballar els mateixos dies que ara. Unes condicions que el sector ja ha alertat que seran difícils de complir. Per això el titllen de “mal acord”.
Antoni Marzoa, patró major de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar i president del MEDAC: El punt de partida del ministeri i l’aliança amb Itàlia i França era congelar, aplicar una moratòria, i que el 2025 se’ns deixés tenir els mateixos dies que hem gaudit aquest 2024. Hem de dir, però, que una mitjana de 130 dies de treball per embarcació no s’aguanta per enlloc; no et dona la possibilitat de treballar, obtenir un retorn per l’activitat i que les tripulacions puguin guanyar-se la vida. Aquesta és la situació real. A partir d’aquí, ells fan una proposta de màxims com han fet cada any per aquestes dates. I en aquesta ocasió ha estat un caramel enverinat per al nou comissari, la proposta que plantejava treballar només 27 dies. Ara ens diuen que complim una sèrie de noves mesures complementaries, molt més complicades i costoses, que significaran que com a molt treballar 130 dies de mitjana. El rendiment que obtindrem de cadascun d’aquests dies seran molt inferior al que ja tenim ara. Per tant, si tenim a les empreses en precari sota el llindar de rendibilitat, el que s’està fent és donar un ‘aldabonazo’, que diríem en castellà, a l’activitat de la pesca costanera.
Antoni Abad, president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya: Per nosaltres és un mal acord, un molt mal acord. Ens quedem amb 130 dies per sortir a pescar i això és inviable de totes, totes. I no només per les jornades de pesca, sinó que també ens faran aplicar una nova bateria de mesures a banda de les que ja fem. Com adaptació de les malles o reducció de la pesca de la gamba. No en tenen mai prou. Ha arribat un punt en què estem en un llindar en què ja no podem assumir més reduccions.
Qui també ha valorat l’acord és el ministre d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, que ha format part de les negociacions. Destaca que “garanteix” l’activitat al Mediterrani, però també admet que les mesures compensatòries pactades com a condició per mantenir els mateixos dies de feina són “complicades” de posar en marxa.
Luis Planas, ministre d’Agricultura i Pesca: L’any que ve, els nostres pescadors podran disposar dels mateixos dies de feina que han tingut aquest 2024. Crec que és una magnífica notícia, perquè permet la continuïtat de l’activitat pesquera en el Mediterrani. Ja saben l’impacte econòmic, social i territorial que hauria tingut una mesura tan dràstica com la proposada per la Comissió Europea. Em sembla un bon resultat després d’unes difícils negociacions; probablement les més complicades d’aquests set anys que porto com a ministre. Però amb un resultat que fa que hagi valgut la pena. M’agradaria subratllar la unitat del sector i de les cinc comunitats autònomes mediterrànies.
Tot i que no han transcendit els detalls de les 12 mesures de compensació aprovades per la Comissió Europea, algunes d’elles tindran relació amb l’adaptació de les xarxes, el canvi de les portes voladores o el respecte de les vedes i les zones de protecció. Algunes d’aquestes mesures, explicava Marzoa al ‘Mataró al dia’ de tvmataró, ja fa anys que s’apliquen i s’impulsen des del sector pesquer.
Antoni Marzoa, patró major de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar i president del MEDAC: És una reconversió encoberta. No sabem quina és la intenció, tret de fer-nos fora. Però no hi trobem la justificació. Probablement perquè el nostre pes social és molt minso i se’ns pot fer servir com a boc expiatori de manera molt fàcil. La Comissió Europea no deixa de reconèixer que les realitats que afecten de manera perjudicial el recurs i els pescadors són el canvi climàtic, la contaminació, la pressió demogràfica, la urbanització descontrolada, el factor nuclear o els plàstics que nosaltres precisament fa dècades que recollim de la mar i portem a classificar i reciclar. Per això no acabem d’entendre res. Probablement perquè sempre s’ha reconegut, això sí, que som guardians de la mar. D’entrada perquè som els principals preocupats que el recurs funcioni i ens hem autoregulat des de l’Edat Mitjana amb les confraries. A més, és una professió que s’ha traslladat de pares a fills. Per tant, els que estan més conscienciats que el recurs ha de ser sostenible són els propis pescadors. Diuen que la política pesquera comuna es basa en tres pilars de sostenibilitat: el del recurs, l’econòmic i, el mes important de tots, el social. I això no està sent així.
El sector ha començat aquesta setmana amb dos dies de vaga, dilluns i dimarts. De moment no es preveu més mobilitzacions. Estan a l’espera de rebre el document definitiu aprovat pels ministres europeus de Pesca per traduir-lo i fer-lo arribar a tots els pescadors.
