El Maresme està a punt del col·lapse urbanístic. Així ho alerta l'entitat Natura Maresme, que detalla que en els darrers cinquanta anys s'ha passat de l'artificialització d'un 5% del sòl a un 20%. A més, en aquest darrer mig segle, la població ha crescut per 20 i les zones dedicades a infraestructures han crescut en un 100%. Els municipis de la comarca on es fa més evident aquest estrès urbanístic són Caldes d'Estrac i Premià de Mar. La capital, Mataró, disposa d'un espai forestal ben gestionat, però molta densificació urbana. Tot plegat crea perjudicis ambientals per als habitants de la comarca, que pateixen l'escalfament de les vies als municipis, on les temperatures són entre 10 i 15 graus més elevades, i acaba creant un greuge ambiental per als ciutadans amb menys recursos.
Oriol Bassa, coordinador entitat Natura Maresme: Un dels perjudicis més importants és l'increment de les zones inundables perquè amb el sòl asfaltat, les aigües no s'infiltren sinó que van al clavegueram, que no està adaptat. Una altra cosa important és l'increment de les temperatures, que poden ser 10 o 15 graus més elevades que en zones de l'entorn on hi hagi arbres i una natura ben conservada. També tenim la pèrdua de biodiversitat amb l'entrada d'espècies invasores i la pèrdua d'espais agrícoles.
Natura Maresme considera primordial tenir en compte les conseqüències ambientals del desenvolupament urbanístic. És per això que consideren que caldria compensar amb la renaturalització d'espais prèviament urbanitzats quan es comença alguna construcció. D'aquesta manera, s'aconseguiria més sòl permeable, que evitaria zones inundables, millorar la biodiversitat i la creació d'illes naturals en zones urbanes. Uns espais renaturalitzats que anirien una passa més enllà del que ara com ara es coneixen com els espais verds que podem trobar a les nostres ciutats.
Oriol Bassa, coordinador entitat Natura Maresme: Que no es pugui seguir urbanitzant territori agrícola, forestal o costaner si a canvi no es recupera territori que ja està urbanitzat. El que demanem és renaturalitzar espai que en un moment va ser urbanitzat. Amb això aconseguiríem fer illes naturals dins dels nuclis urbans. Uns espais que en part podrien ser utilitzables com a parcs urbans i en altres casos serien zones tancades on s'aniria augmentar la natura.
Aquest model que es coneix com a Zero Artificialització Neta és una realitat legislativa a França, que s'ha marcat l'objectiu de disminuir en un 50% el ritme d'artificialització dels sols en benefici d'espais naturals, agrícoles i forestals i arribar al 100% el 2050. Una llei estatal o de la Generalitat podria anar per aquesta via, que s'hauria d'incorporar als plans urbanístics municipals.
