El mar pot ser imprevisible, però a les nostres mans hi ha una sèrie de mesures de seguretat i prevenció que poden ser crucials si la situació es capgira, per exemple, per un canvi de temps. Aquesta és una de les claus: fer un cop d’ull a la previsió meteorològica abans de salpar i anar-la controlant. Dins aquesta feina prèvia s’inclou tenir un bon coneixement de l’embarcació i comprovar-ne l’estat, així com els nivells d’oli o combustible, abans de sortir. De la mateixa manera que cal verificar que hi portem tots elements de seguretat que es requereixen, com ara armilles i cèrcols salvavides.
En aquest sentit, hi ha diferents requisits que s’han de complir i que varien en funció del tipus de vaixell i de la distància de la travessa. Ara bé, si haguéssim de dibuixar un kit bàsic de supervivència hi tindríem una farmaciola, un sistema de comunicació, elements com bengales per poder avisar si ens han de socórrer, però també provisions per aguantar fins que ens vinguin a rescatar si mai tenim algun problema. En el cas d’embarcacions més grans i travesses més llargues, les mesures són també més exigents i fan referència a les àncores, els timons, els sistemes de geolocalització o, fins i tot, n’hi ha que porten la seva pròpia embarcació salvavides.
Segons Quim Spà, mariner i instructor de l’Escola Nàutica del Maresme, “el mar és un entorn hostil, sempre poden passar coses. Això sí, amb la prèvia ben preparada, hi pots anar tranquil”. Però, què passa un cop som al mar? D’entrada és importantíssim prendre totes les mesures necessàries. Una de les primeres, anar lligats, especialment si fa mal temps.
Quim Spà, mariner i instructor de l’Escola Nàutica del Maresme: Sempre hi ha arnesos per lligar-nos i així no caure a l’aigua. També per fer una maniobra a la coberta. Però, en el cas que algú caigui a l’aigua, el que s’ha de fer és cridar ‘home/dona a l’aigua!’ i, sobretot, assenyalar-lo i no perdre’l de vista. Quan algú cau a l’aigua només se li veu el cap o les mans, si les aixeca. Això fa que amb una mica d’onada vagis perdent la persona. A més, en el moment en què es fa la maniobra per anar-la a buscar, et desorientes perquè no tens cap punt de referència. També li llançaríem un cèrcol salvavides i tot allò que tinguéssim a bord per tal de fer més visible on és aquesta persona.
Quim Spà diu que, per sort, mai li ha caigut ningú a l’aigua, tampoc ha patit un incendi a bord ni li ha entrat aigua al vaixell. Però són situacions que poden passar d’un moment a l’altre. El que sí ha hagut de fer és algun rescat d’embarcacions que s’havien quedat tirades. Per això insisteix en la importància de preparar bé la part prèvia a la sortida. Sobretot perquè el mar és imprevisible i això fa que hi pugui passar qualsevol cosa.
