És cert que durant el mes de març ha plogut molt i les dades d’aigua acumulada han crescut bastant, però això no vol dir ni molt menys que la sequera s’hagi acabat. Els experts conclouen que malgrat que les bones dades no s’ha d’abaixar la guàrdia.
Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme. “Quan mirem les reserves dels embassaments i veiem que estem bastant per sobre del límit ens relaxem. La realitat maresmenca és molt diversa, l’eficiència que hi ha a Mataró, malauradament no és aplicable a la resta de la comarca, perquè també és cert que l’estructura territorial no es replica, la resta del Maresme té una xarxa d’aprofitament, amb un rendiment molt menor de la mataronina. Per tant, tenim un camp de millora molt ampli per recórrer”.
Els marges de millora estan centrats sobretot a buscar sistemes que serveixin per augmentar l’aprofitament de l’aigua. Un d’aquests consisteix en la introducció de nous mètodes per posar a disposició de la població més recursos hídrics.
Francesc Codony, Director de Qualitat i Mediambient d’Aigües de Mataró i doctor en bioquímica ens explica algunes. “Sempre es poden fer millores. S’introduiran nous conceptes, hi haurà un producte més, que serà l’aigua regenerada en diferents qualitats, que podrà tenir diferents usos. Però després hi haurà una infraestructura que no seran els dipòsits, seran els aqüífers, uns dipòsits naturals que també haurem d’aprendre a gestionar. Fa un mes ens hi vam posar i vam veure que els models hidrogeològics del subsòl, és a dir, les conques petites de Mataró, Argentona i Dosrius, hi havia informació geològica de qualitat, però hidrològica no. Probablement començarem a omplir aquests aqüífers, no sé de quina manera perquè encara s’ha de decidir. Però potser nosaltres mateixos hem de canviar els pous, potser en tindrem menys, però seran més grans. És per això, que plans hi ha molts, però aquests són a molts anys vista.”
Aquest dimarts, a Mataró al dia s’ha assenyalat la població com un dels principals culpables. Totes aquestes mesures i plans hídrics no serviran de res si als municipis la població no emprèn accions per estalviar aigua.
Oriol Bassa, doctor en Medi Ambient i investigador.“ Hem d’anar molt amb compte amb fer experiments que no sabem on podem anar. Això d’anar a bsucar a l’aqüífer més inferior de la Tordera s’ha d’anar amb molt de compte, perquè potser toquem un sistema que ara és més o menys estable. Per això, jo penso que hem de seguir aplicant mesures d’estalvi, i no una vegada, sinó cada any. L’educació ambiental ha de ser contínua, si només és una vegada no funciona.”
Això no obstant, durant el debat també s’ha exculpat la població i s’ha assenyalat les administracions per la manca de manteniment dels sistemes de canonades, que causen grans pèrdues d’aigua.
Antoni Uix, gerent d’Aigües de Mataró. “Les canonades no s’han de renovar quan es pugui, sinó que ha d’haver un pla gestor d’enginyers que prevegin invertir o renovar durant els propers anys uns metres lineals de canonada a l’any. Si això no hi és i es va actuant sobre les fuites, que és el que fa normalment una enginyeria municipal, mai ens portarà una eficiència, que és una de les principals causes de la sequera”.
Al final del debat s’ha acabat posant èmfasi a millorar entre tots els agents la gestió de l’aigua, la principal causa de les sequeres.
