Des que surt el sol i fins que es pon, el 27 de juliol és especial. Un dia per lluir les millors gales, ja sigui per anar a ofici, dinar amb la família, contemplar els focs a la nit o seguir La Passada. La cercavila més llarga de Les Santes, que beu de les antigues processons del Corpus, ha permès un any més que les figures i colles brillin durant tota la tarda. Ho han fet sense presses i sense absències, perquè a La Passada hi són totes. No hi falta ningú i els mataronins no necessiten córrer per admirar-les. De fet, és l’únic moment de la festa en què coincideixen totes les colles institucionals, Macers i autoritats inclosos.
El recorregut és hereu de la solemnitat, però el seguici li aporta el toc festiu adient que demana la Diada. Música i balls, pirotècnia, castells. A La Passada, valgui la redundància, hi passen moltes coses des que a les sis surt de l’Ajuntament, que també és el punt d’arribada i l’escenari d’una nova Dormida -la segona de la jornada- en què Mataró ha deixat clar que encara no n’hi ha prou. Entremig, i per completar el cercle, han estat tres hores de passejada Riera amunt, tombant al carrer Argentona, baixant pel Torrent i vorejant la plaça de les Tereses, carrer Montserrat avall i cap a l’esquerra per arribar a la plaça de Santa Anna i enfilar de nou la Riera.
Tres hores en què milers de mataronins, petits i grans, han pogut assaborir de ben a prop les capes de les Diablesses –amb els fidels Tabalers do Maresme-; les banyes de la Momerota i la Momeroteta –seguides pels seus grallers- i les voltes del Drac i el Dragalió –al ritme dels tabalers-. També han saludat els Nans; han picat de mans per animar els quatre membres de la Família Robafaves –sempre acompanyats dels flabiolaires- i han confirmat l’elegància de l’Àliga i els Ministrils. A més, han alçat el cap per no perdre detall dels castells que els Capgrossos de Mataró han anat plantant al llarg del recorregut i han resseguit amb la mirada els balls dels Cavallets i els moviments de l’Herald i les Trampes.
A La Passada tothom destaca, però no hi ha ningú que ho faci per sobre de la resta. Ara bé, aquesta vegada ha estat inevitable deixar-se seduir pel savoir faire de la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme. Les camises vermelles continuen unes Santes molt especials, les dels seus 40 anys, i ho han fet posant un dia més banda sonora a la festa. No són les úniques que celebren les quatre dècades; també estan d’aniversari quatre nans: el Follet, el Compte, en Carrau i l’Arlequí.
