La tercera edició de l’anomenada ‘Marxa per la Retirada’ ha arribat aquest dimecres a Mataró. Es tracta d’un itinerari que es fa de l’1 al 6 d’abril, en diferents etapes, i que va des de Barcelona fins a Argelers- Sur-Mer, a França. L’objectiu de la marxa és recordar les persones que van fugir del feixisme durant la guerra civil espanyola, sobretot al final del conflicte. Es calcula que aleshores van creuar la frontera francesa mig milió de refugiats.

Després d’una primera aturada a Vilassar de Mar, la marxa ha arribat a Mataró cap al migdia. A la platja del Callao, prop de 70 persones han visitat un dels búnquers de la Guerra Civil i el monument al Camí del Nord. Tot plegat per recordar ‘La Retirada’, una fugida de la població que va començar el gener del 1939 a Catalunya i que va culminar a França amb el final de la guerra.

Paco García, delegat de l’Associació La Desbandá a Catalunya:  Els instituts no estudien què va passar aquí: saben què va succeir a Vietnam o altres guerres però no a la d’Espanya. La Retirada no va ser només andalusos: sinó també catalans, gallecs, de tots llocs... Van ser 500.000 persones les que van creuar la frontera. La Jonquera, la principal, la zona de Portbou i la zona del Ripollès, com Camprodon. Però hi va haver molts punts de fugida  

Moltes d’aquelles persones que aleshores van fugir del feixisme havien sobreviscut a la Desbandá, la massacre de civils i militars que va tenir lloc el febrer del 1937 entre la carretera de Màlaga i Almeria. Arran d’aquells fets, que va deixar prop de 5.000 morts, van arribar Mataró unes 1.500 persones, la majoria d'origen andalús: algunes d’elles s’hi van quedar i d’altres decidirien marxar després a França.

Pablo Morales, president del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró: Van arribar a Mataró unes 1.500 persones, sobretot, andaluses, que van estar refugiats aquí per la República. Albergar 1.500 persones, entre les quals dones, infants, gent gran... l’Ajuntament i la Generalitat van haver de fer un gran esforç per acollir-los a tots en les millors condicions. De fet, hi va un decret segon el qual es recomanava que cada família acollís algun refugiat andalús, però al final va ser quasi obligatori.   

La marxa, l’organitzen des de fa tres anys diferents entitats, entre elles, La Desbandá i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró. Aquesta edició ha atret gent de Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia o França, alguns d’ells amb vincles amb els supervivents i les víctimes de la guerra.   

A Mataró, a banda de la platja, els participants han pogut visitar també la Plaça del Forn del Vidre. Allà, s’ha recordat la història de la cooperativa Cristalleries de Mataró, la figura de Joan Peiró i el moviment cooperativista i obrer de la ciutat. A continuació, s’ha fet una parada per dinar i descansar.

L’activitat s’ha reprès pels volts de les 6 de la tarda. ha estat llavors quan s’han posar en valor les Brigades Internacionals just en el monument situat a tocar de l’Escola Salesians. Una ubicació que no s’ha triat a l’atzar i és que aquest edifici que ara acull un centre educatiu va ser un hospital militar dels Brigadistes Internacionals durant la Guerra Civil.

Lola Sierra, vicepresidenta de l'associació sociocultural "La Desbandá": Nosaltres portem commemorant aquells passos per treure’ls de l’oblit des de fa 9 anys. En portem 3 fent el que es coneix com la Retirada, és a dir, l’exili. Volem recuperar la memòria de totes les víctimes del franquisme i dels que van patir l’exili.

L’última parada del traçat ha estat el poliesportiu Euskadi, lloc que els ha ofert l’Ajuntament per poder passar la nit abans de seguir l’itinerari.

La idea és que aquest dijous a primera hora surtin cap a Camprodon, al Ripollès, per carretera i que acabin la marxa diumenge a Argelers-Sur-Mer, població francesa on va establir-se un camp de refugiats.

Rep les notícies més destacades de Mataró i el Maresme al WhatsApp

• Prem aquest enllaç, clica seguir i 🔔 activa la campaneta

 Dona't d'alta al canal de tvmataró i que no se t'escapi res!