La Juventus AC és un dels tants clubs mataronins amb més de 70 anys d’història, però amb l’essència més reconeguda dels clubs de la ciutat. Les seves botes negres, la samarreta per dins i les mitgetes ben posades són algunes de les seves peculiaritats.
Pere Carles, president Juventus AC: Penso que té un punt de norma formal, fàcil de respectar i amb un punt igualitari que creiem que és bo. I, per tant, l'hem mantingut. Ara és una senya d'identitat. I ara, realment, es porten botes de tots colors, però no passa res a la vida si un dia algú et diu que has de portar botes negres. La teva personalitat no depèn de què portis botes vermelles, el teu bon futbol no depèn que les portis botes grogues.
Can Xalant és el temple dels verds, però no sempre ha estat casa seva. La fundació de la “Juve”, es remunta a l’any 1954 quan Clemente Hernández, “El Jefe”, recull el testimoni d’uns joves que uns anys abans feien esport al Foment Mataroní. Els inicis van ser a l’antic pati dels Lluïsos i després es va fer un recorregut pels diferents camps de la ciutat. Com el del CE Mataró, el del Camí del Mig o el de l’escola GEM. Fins al dia d’avui que se situa a Can Xalant.
Pere Carles, president Juventus AC: El primer camp que és molt antic era els Lluïsos. Després, recordo que a finals dels 70, havíem entrenat als camps de l'antiga la Laietana. Això estava al Camí de la Geganta on hi ha el Parc Nou. Aleshores la Juventus no tenia camp, vam passar una època itinerant on també vam jugar força al Municipal del Centenari i també als Salesians. Finalment va arribar Can Xalant complint el somni de qualsevol jugador que és tenir un camp propi, i que és pel que hem estat lluitant els últims anys.
Tot i ser un club de futbol i amb un alt esperit competitiu, sempre han posat per davant les qualitats humanes i la unitat de grup. Encara que el club prioritza els valors, aquest fet no està renyit amb què formi grans jugadors com és el cas del Paco Clos, exjugador de la Juventus i del Barça entre d’altres. De fet, té una història molt singular, ja que va començar de porter, però en un partit li van demanar que fes de davanter i al cap de poques setmanes, Clemente, aleshores president del club, li va anunciar que el Barça havia preguntat per ell. No va dubtar a marxar i va estar en el club blaugrana més de deu temporades, però una greu lesió de genoll el va obligar a fer un pas al costat.
JUVE_XALANT / Oriol Debat
Paco Clos, exjugador Juventus AC i FC Barcelona: Recordo moments molt bons. Jugava de porter i un dia davant del Cirera faltaven davanters i em van posar de jugador. Ho vaig fer molt bé es veu, vaig marcar gols i em van dir que no fes més de porter. Poc després "El Jefe (Clemente Hernández). A mi la Juventus m'ho va donar tot, si no fos per aquest club jo no hagués jugat a futbol segurament.
Foto: CLOS_BARÇA
La Juventus afronta un futur amb molta esperança a la vegada que hi ha diferències dins del club sobre quin és el camí que ha de prendre, però sense renunciar als seus valors fundacionals.
