La Torre d’en Nadal és un dels elements que la Generalitat ha catalogat aquest mes de maig. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat ha aprovat, conjuntament amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar, un pla especial per catalogar i protegir el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del municipi. En total 252 elements com el Museu Enric Monjo, el Museu de la Marina, algunes fonts, andrones o, el més destacat, els conjunts de cases i carrers singulars que conformen un paisatge urbà genuí. Ho són les cases d’El Barato, però també 39 carrers del municipi més que impliquen 840 finques. Es tracta de cases de cos que tenen entre 150 i 200 anys i que d’alguna manera són l’embrió del Vilassar de Mar que coneixem avui en dia.
Marta Rovira, regidora cultura i patrimoni cultural Ajuntament Vilassar de Mar: Aquestes cases tenen diverses singularitats: la seva mida, la volta catalana, però també l’eixida, l’hort del davant,... en general la seva història. Tot plegat, genera un paisatge uniforme que volem conservar.
Tot i que aquesta catalogació és una molt bona notícia pel municipi, també hi ha una part negativa. I és que la Llei de Costes no permet catalogar certs elements que toquen arran de mar, cosa que hagués agradat a l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Així doncs, ni les barques de pescadors ni l’edifici del Palomares -que ja no hi són-, ni les casetes que feien servir per guardar elements de platja, ni l’edifici del club nàutic de Vilassar han entrat en aquest pla especial per catalogar-los i protegir-los, tal com hagués volgut el consistori vilassarenc.
Marta Rovira, regidora cultura i patrimoni cultural Ajuntament Vilassar de Mar: Sí que veiem aquesta disconformitat entre la voluntat de conservar el patrimoni i aquesta Llei de Costes que implica que a la platja no hi pot haver res, quan tampoc és lògic. Les platges han de ser d’ús públic, s’han de preservar ambientalment, però també hi ha una història i un patrimoni que té a veure amb la cultura, la part social i esportiva que aquesta Llei de Costes ens impedeix.
El procés de catalogació es va iniciar el 2010 i ha calgut temps i el suport de la Diputació de Barcelona per treballar durant tots aquests anys en identificar quins elements i establir com s’havien de protegir, com és el cas de Can Vicentó o l’Espai Cultural Can Bisa.
Ara, qualsevol actuació que es vulgui fer en algun d’aquests elements catalogats haurà de passar per la comissió de patrimoni urbanístic on hi haurà arquitectes, arqueòlegs i historiadors, entre altres experts, i que vetllarà perquè no puguin ser destruïts ni modificats de forma greu i conservin, així, la identitat del poble.
