La intel·ligència artificial ha deixat de ser el futur per convertir-se en la quotidianitat. Els últims anys se n’ha parlat molt, però encara queden dubtes per resoldre. Un marc legislatiu que la reguli, els dilemes ètics que genera o l’equilibri entre la innovació tecnològica i els drets individuals. Per això la segona edició del Fòrum Valors Mataró-Europa ha volgut posar sobre la taula els reptes i els límits de la IA. La iniciativa, impulsada per la Revista Valors, el TecnoCampus i l’Ajuntament de Mataró en el marc del Dia d'Europa -que se celebra el 9 de maig- proposa un espai de reflexió i pensament crític al voltant dels grans temes que marquen l’actualitat.
Joan Salicrú, codirector de la Revista Valors: Amb aquest fòrum volem destacar que, més enllà de Barcelona, en una ciutat mitjana com Mataró també es pot generar pensament. Sovint, les coses que passen a Mataró tenen un consum més aviat cap endins i poques vegades la ciutat alça la seva veu o fa propostes a la resta del territori sobre un tema. Aquest fòrum vol trencar aquesta dinàmica, aixecar la mirada i fer que Mataró pugui dir coses a la resta de Catalunya, a Espanya i a Europa al voltant dels grans temes del moment. Això és un factor diferencial, perquè estem acostumats a que les coses importants passin a Barcelona o, a vegades, a Girona. Però creiem que les ciutats metropolitanes també hi han de poder dir la seva.
Per això aquesta vegada han escollit la intel·ligència artificial com a temàtica, però hi han volgut aportar una mirada ètica i local. L’encarregat d’estrenar l’acte d’aquest dilluns ha estat el filòsof i escriptor José María Lassalle, qui va ser secretari d’Estat d’Agenda Digital entre el 2016 i el 2018. Considera que la societat encara no és prou conscient de l’impacte que pot tenir la IA en el seu dia a dia.
José María Lassalle, filòsof i escriptor: Ens hi hem apropat, durant molt de temps, d’una manera molt ingènua i tecnooptimista, sense preguntar-nos quin impacte podia tenir la intel·ligència artificial sobre la vida humana, en el seu sentit més profund. En els últims anys, aquesta realitat s’ha anat posant de manifest a través del treball, la creativitat i tots els àmbits en els quals, d’una manera o altra, la IA està operant. Hem de trobar el punt d’equilibri que ens permeti buscar propòsits per a la intel·ligència artificial que no siguin, sense més, replicar la intel·ligència humana per substituir-la.
Lassalle defensa que encara hi ha poca transparència al voltant de la intel·ligència artificial, però que és inevitable que la transformació digital ens transformi com a éssers humans. La digitalització és l’avenç més evident, però el filòsof convida a preguntar-se com s’ha de conviure amb una eina que, fins i tot, ajuda a pensar. Sobre si la IA és una amenaça per a algunes feines, assenyala que ja n’està substituint, però creu que el problema es troba en un altre àmbit.
José María Lassalle, filòsof i escriptor: El problema és que no estem adaptant el nostre sistema educatiu al que suposarà treballar amb la IA d’una manera més quotidiana del que ara fem. El gran repte que tenim és encertar el model educatiu que ens permeti créixer com ho faci la IA, tot aportant-li un valor afegit que l’ésser humà ha de convertir en essencial. És la feina que tenim per endavant les societats democràtiques.
Pel que fa a la creació d’un marc legislatiu, destaca que mentre la societat s’obsessioni en avaluar la IA en funció dels riscos sempre s’anirà per darrere de la innovació.
José María Lassalle, filòsof i escriptor: El que hauríem de fer és regular identificant el propòsit de la IA. Per a què la volem? I, a través d’aquest propòsit, buscar el seu sentit. Aquest tipus de regulació és molt més complexa perquè es basa en una mirada més generalista i humanista. En canvi, a vegades tendim més a l’especialització tècnica. Ara bé, quan parlem d’una criatura que aspira a replicar la nostra intel·ligència, hem de ser molt més ambiciosos.
Finalitzada la ponència de Lassalle, el públic que ha omplert el foyer del TecnoCampus ha pogut seguir la taula rodona, moderada pel periodista Carles Prats, amb tres persones expertes en l’àmbit de la IA: Albert Sabater, professor Serra Húnter de Sociologia Computacional a la Universitat de Girona i director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya; Elisa Sayrol, doctora en Enginyeria de Telecomunicació i actual directora acadèmica del TecnoCampus, experta en visió per computador i aprenentatge profund; i Quelic Berga, artista digital, doctor en interfícies per a audiovisuals generatius i docent a la UOC i al Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona.
