El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha reclamat un impuls econòmic per a la restauració de Santa Maria. Una crida que ha fet durant el seu darrer parlament a la Missa de Glòria a Les Santes, que ha presidit aquest 2025, coincidint amb l’any jubilar. Aprofitant la presència de diverses autoritats, com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, el conseller de la presidència, Albert Dalmau i l’alcalde de Mataró David Bote, ha demanat que es conjurin passat per l’estiu per millorar l’estat de la basílica mataronina, que segons assegura es podria convertir en “la catedral del Maresme”.
Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona: Quina església, quin temple tan magnífic teniu a Mataró, això és gairebé una catedral, però és una pena perquè està sense pintar, sense adornar... així que pensava, només la parròquia no pot afrontar això, l’arquebisbat tampoc, però pot ajudar. I l’administració local també pot ajudar i perquè no? La Generalitat i, ja que tenim al ministre de cultura...senyor ministre... Per les nostres Santes i per aquesta catedral del Maresme, com tenim la catedral dels pobres que és Santa Maria del Mar, podem tenir la del Maresme. A veure si els quatre podem posar-nos d’acord després de l’estiu, un cinc partit i emprenem l’obra d’aquesta gran catedral del Maresme.
Aquest 2025 ha estat la primera vegada que el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella ha presidit la Missa de Glòria a Les Santes. Durant la seva homilia ha posat en relleu la celebració de l’any jubileu aquest 2025 convocat pel papa Francesc. I en aquesta línia, ha traslladat als assistents a l’Ofici de Glòria que els joves són el futur de l’església i testimonis d’esperança. Un total de 2000 joves surten aquests dies des de Barcelona cap a la celebració del Jubileu de l’Esperança.
La Missa de Glòria celebra 177 anys
La partitura de mossèn Blanch arriba aquest 2025 al seu 177è aniversari. Precisament, el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella ha posat en relleu les particularitats de l’ofici mataroní. Ha destacat la durada de la missa, però sobretot l’entrega dels més de 100 cantaires voluntaris que donen veu al cor. Aquest any, la Missa ha posat el punt final amb amb el Benedictus en lloc d’amb l’Agnus Dei, com és habitual.
Sense coets voladors a Santa Maria
Durant el matí de la gran diada de Les Santes, plena de cerimònies i rituals, també hi ha hagut espai per a algunes mostres de protesta. La més matinera ha tingut lloc durant les Matinades, un altre dels actes més genuïns de la Festa Major. Quan els grups han arribat a la plaça de Santa Maria, els coets voladors han deixat de sonar de cop. Ho han fet per manifestar el rebuig a les retallades en pirotècnia que ha aplicat l’Ajuntament aquest any. Una reducció que el Servei de Cultura ho justifica per l’elevat cost de la pólvora, però també per la necessitat de fer compatible el dret al descans dels veïns amb els actes festius.
Protestes al ministre Urtasun
Durant la solemne Anada a Ofici també s’han vist algunes pancartes de l’ANC de Mataró que es dirigien directament al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha assistit a la festa com a convidat. En els cartells es demanava que les pintures de Sixena no es moguin de lloc i es quedin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). A pocs metres també ha aparegut una altra pancarta més gran on es podia llegir que “amb el feixisme no s’hi fa festa, fora VOX i AC de Les Santes”.
75è aniversari del casament de la Toneta i en Maneló, al ventall
Com cada any s’han lliurat ventalls a l’entrada de la Basílica de Santa Maria. Enguany el vano homenatja les noces de platí de la Toneta i en Maneló, recordant els setanta-cinc anys del casament dels gegants petits de la ciutat. Pel que fa a l’estampa és una obra del pintor i dissenyador gràfic mataroní, Pere Fradera.
Rep les notícies més destacades de Mataró i el Maresme al WhatsApp
- Prem aquest enllaç, clica seguir i 🔔 activa la campaneta
Dona't d'alta al canal de tvmataró i que no se t'escapi res!
