Qui més qui menys podria taral·lejar una cançó de Joan Dausà. Fa anys que escampa les seves històries pels escenaris catalans, però els últims Nadals han estat especials. El cantautor està acostumant els seus seguidors a una gira que aquesta vegada ha fet la primera parada a Mataró per omplir dues sessions al Teatre Monumental, un escenari que Dausà coneix bé.
Joan Dausà: Hi he vingut diverses vegades, fins i tot hi he fet teatre. És una sala molt propera i és bonic perquè hi cap molta gent però, alhora, és molt acollidora. El fet que les butaques estiguin tan avall i tan a prop m’agrada, la sensació és molt agradable. I més avui, en aquest format, a piano i veu, que fa que les cançons sonin tal com sonen quan les estic provant a casa. És com tornar a la gènesi.
Per a l’ocasió, una escenografia austera –amb una paret de llums i un piano al centre– en sintonia amb l’essència del concert, íntim i proper. Noranta minuts de connexió amb un públic intergeneracional que s’ha posat a la butxaca des de les primeres paraules. Amb humor i sensibilitat, la seva fórmula màgica, ha creat un ambient tan familiar que semblava el típic sopar de Nadal on sempre hi ha algun membre que s’anima a cantar i la resta el segueixen incondicionalment.
Joan Dausà: Sempre m’imagino què li deu venir de gust a la gent quan va a un concert. A mi, per exemple, m’agrada connectar amb les cançons, emocionar-me, riure, però també sentir-me partícip de l’espectacle. Per això m’agrada posar el focus en el públic i buscar la seva complicitat. A més, genera que cada concert sigui diferent. És un risc, però alhora fa que sigui especial.
Joan Dausà ha sabut satisfer aquest públic còmplice combinant els èxits que tothom esperava – ‘Ho tenim tot’, ‘La gran eufòria’, ‘Judit’ o ‘Jo mai mai’– al costat de temes amb regust nadalenc com ‘Si ens veiessis’, ‘Nit de Reis’ o ‘Per nosaltres i els de dalt’, el brindis que ha servit per tancar un vespre carregat d’emocions. La platea i l’amfiteatre dempeus i un aplaudiment que ningú gosava aturar.
Joan Dausà: Són dies que em permeten fer cançons que a vegades guardo en un calaix i no acostumen a entrar al repertori quan anem amb banda, però jo me les estimo molt i m’agrada compartir-les. A més, les tres nadales hi encaixen molt bé. Per mi el Nadal és un moment de fotografia de com estàs a la vida, de qui tens al voltant i com et sents tu. Un moment de recolliment i de reflexió, si el vols aprofitar. Sempre és un repte: hi ha coses que estan a lloc i em fan molt feliç, però també d’altres que no ho estan i he de seguir treballant. Per això el Nadal és una oportunitat d’autoobservació, d’autocrítica i d’intentar que l’any següent, quan hi tornis, alguna cosa hagi millorat. També és un moment que deixa molt en evidència quan algú no hi és, pel motiu que sigui, i està bé tenir-los presents, tant a ells com a la mort com a part de la vida. Naturalitzar-ho i alhora sentir que sí que hi són encara que no hi siguin físicament. Al Nadal això es nota molt, parlem d’aquestes persones duna manera que fa que siguin presents.
La gira de Nadal portarà Joan Dausà a recórrer el territori fins al 4 de gener. Les entrades per als 19 concerts programats estan pràcticament exhaurides –només en queden per a Esparreguera. Després vindran uns mesos d’aturada per preparar noves cançons.
