La brutal pallissa al noi de 13 anys que va tenir lloc la setmana passada a les portes de l’escola La Llàntia ha reobert el debat sobre les mesures que s’haurien d’aplicar quan els agressors són menors d’edat. Arran de la detenció, aquest dimecres, de tres joves presumptament implicats en els fets, el jutjat de guàrdia de Menors de Barcelona n’ha dictaminat la llibertat vigilada i els prohibeix apropar-se a la víctima i comunicar-s’hi. Com que tenen 14 anys, són imputables penalment. Tot i així, el psicòleg i educador Jaume Funes, que fa 50 anys que es dedica al món dels adolescents i les seves dificultats socials, defensa que la imputabilitat no és la via perquè els joves aprenguin a responsabilitzar-se de les pròpies conductes. L'expert assegura que els agressors pateixen un abandonament educatiu i recomana "no invocar" el Codi Penal en aquests casos.

Jaume Funes, psicòleg i educador: Confien que el càstig serveix per alguna cosa? El primer que han de descobrir aquests nois és que la seva conducta afecta a un altre. Això no vol dir que no tinguem responsabilitats, sinó que tenim l’obligació d’aconseguir la seva responsabilitat sense fer servir el Codi Penal adult, buscant una altra forma perquè aquests nois, que encara no són considerats adults, acceptin la seva responsabilitat i descobreixin que estan fent mal amb la seva conducta. Sembla que la societat, si no és aplicant el Codi Penal, no sap què fer.

Funes convida a reflexionar sobre qui ha d’ajudar aquests joves a aprendre que els seus actes no són acceptables i afecten altres persones. També es pregunta quin paper hi han de tenir els recursos socioeducatius.

Jaume Funes, psicòleg i educador: Tenim l’obligació de donar una resposta, però el sistema penal poques vegades és útil en la vida d’un adolescent. Ara bé, què fem per corregir la conducta d’una persona a qui no podem col·locar en aquest sistema? Com ho fem per resoldre conductes complicades en una societat complexa? El Codi Penal, en general, espatlla més la realitat.

En aquest sentit, critica que algunes informacions sobre aquest cas concret s’hagin centrat únicament en la imputabilitat o no dels presumptes autors de l’agressió. Reconeix que cal trobar la manera de fer entendre que la violència no és una actitud justificable enmig d’un context global que n’és ple.

Jaume Funes, psicòleg i educador: La societat adulta sempre fa el mateix: intenta incrementar els càstigs, però això no resol les complexitats. Entrem en explicacions absurdes, però què passa amb la vida d’aquests nois que decideixen que una forma de passar l’estona consisteix en agredir un altre jove i, a més, deixar-ne constància? Com els expliquem que la violència no és una forma de relacionar-se i que no serveix per resoldre cap conflicte?

L’expert considera que, com a rerefons, hi ha un gran desconeixement de les vides dels adolescents i que, sovint, això provoca que es focalitzi la culpa en l’ús dels mòbils en lloc de discutir com s’han de gestionar les formes de ser i conviure en l’univers virtual.

Jaume Funes, psicòleg i educador: Les vides actuals estan, totes, a l’univers digital. Un univers que no és físic, però sí real. Així que no és un problema del mòbil. Avui dia no es pot ser adolescent sense gestionar una part de l’existència dins d’aquest univers. Per a alguns nois i noies que potser no tenen un determinat lloc a la societat física, que n’estan exclosos o són rebutjats, l’única manera d’existir és que allò que han fet sigui vist per un altre.

Al llarg de la seva trajectòria, Funes ha treballat amb joves d’èpoques històriques molt diferents, però assegura que hi ha un tret característic de l’adolescència que es manté malgrat el pas del temps: la necessitat de saltar-se la norma, de ser diferent. Tot i que això entra dins la normalitat, insisteix que cal garantir que algú els ajudi a “descobrir els motius de la seva conducta i ensenyar-los que no és una manera d’anar pel món.”