El Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i altres entitats locals han organitzat aquest diumenge un acte per recordar i dignificar l’exili i la deportació de la població mataronina, sobretot durant el Franquisme. Ho han fet amb diversos parlaments a la platja de la ciutat i amb la presència dels familiars de tres homes i una dona que van haver d’exiliar-se.      

Durant la dictadura franquista van deixar Catalunya més de 250 mataronins i mataronines. La major part va exiliar-se a França, tot i que molta gent també va marxar a l’Amèrica Llatina o l’antiga Unió Soviètica. Amb el temps, la majoria va poder tornar a Mataró i recuperar la seva vida d’abans. Però alguns d’ells no van tenir tanta sort, perquè van ser deportats als camps de concentració nazi.

Aquest diumenge s’ha volgut homenatjar totes aquelles persones que van patir d’aquesta manera per haver defensat la democràcia, com explicava Pablo Morales, president del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.

L’homenatge, que ha començat a la platja de Sant Simó i ha acabat davant del Monument del Camí del Nord, ha recordat quatre persones: Enric Dalmau, Esteve Rovira Joan Layret i Rita Casals, aquesta última, una de les poques dones que formen part de la llista mataronina d’exiliats i deportats.

Això és el que destacava, precisament, la seva filla, Anna Gual Casals, qui ha assistit a l’acte acompanyada dels seus fills, la seva jove i el seu net.

L’acte, que es celebra a Mataró des del 2018 pels volts del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, s’organitza amb el suport de diverses entitats locals. A banda del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, l’impulsen el Grup d’Història del Casal de Mataró, el Grup d’Historiadors Jaume Compte, l’Associació de la Memòria Socialista i Mataró Memòria Històrica.

Informa: B. Doñate