Els valia la tercera posició, inclús un sisè lloc per assegurar un metall, però no. A la regata Medal Race, la més important de les dotze que han completat, ja que comptava el doble de puntuació, no han deixat d'anar primers en tot el recorregut. De fet, els seus contrincants han perdut de vista, sobretot al final, al maresmenc i al santanderí que ja podien celebrar que eren campions olímpics abans de travessar la línia de meta.
Però seria mentida dir que tot això ha sigut fàcil. Només cal mirar com ahir ja se'ls va arrabassar l'oportunitat de penjar-se la medalla quan també prenien la davantera. La Federació Internacional de Vela, però, va anul·lar la regata dues vegades.
El llavanerenc avui toca el sostre de tot esportista. Ho fa amb 30 anys que té l'esportista, però 24 anys enrere ja ens podíem fer la idea quan es va enamorar de la vela del seu pare quan hissava per Canet de Mar. O també quan va entrar amb la il·lusió pròpia d'un nen de 9 anys al Club Nàutic del Balís de Llavaneres per primer cop.
Aquesta medalla d'or de Trittel i de Botín, de Flo i de Diego; és una recompensa a tota una vida dedicada a l'esport. Sense grans expectatives, que eren les que molts aficionats a la vela els adjudicaven, trenquen els registres i donen la primera medalla daurada d'aquests Jocs de París a Espanya.
