Cada vegada que s’abaixa una persiana, s’encenen les alarmes. En els últims anys, l’artèria comercial del centre de Mataró ha vist com s’intensificava la rotació de negocis. Aquests dies s’hi han afegit dos noms que tanquen portes: els centenaris Calçats Castellsaguer, al carrer Barcelona, i la botiga que Benetton té a la Riera des de fa dècades. Des del sector s’atribueixen els moviments comercials als canvis de consum, que es van accentuar durant la pandèmia.
Marta Garcia Escandell, directora executiva FAGEM: S’ha disparat molt la compra en línia i aquest tipus de serveis no són fàcils d’implementar, com tampoc ho és competir amb negocis que tenen uns marges de preus molt diferents.
Carles Gironès, president PIMEC Comerç al Maresme i Vallès Oriental: Tot això comporta un moviment en el mercat que fa que molts comerços no s’hi puguin adaptar i es vegin obligats a abaixar les persianes. Però, per altra banda, tampoc tenim un relleu generacional, per això veiem persianes baixes durant molt temps.
Oriol Vives, vicepresident de NEM: Al centre hi ha 11 establiments tancats circumstancialment. Pel que sabem, la rotació és molt alta i moltes vegades es manté l’activitat, tot i que en d’altres ocasions hi ha un canvi de sector important.
Asseguren que la solució passa per tornar a prestigiar el comerç de proximitat i que, d’aquesta manera, es vegi com una opció de futur i, per tant, s’aposti per la continuïtat o la creació de nous negocis.
Carles Gironès, president PIMEC Comerç al Maresme i Vallès Oriental: El comerç de proximitat no és només una botiga que aixeca persiana, sinó que és un model social, de la ciutat. I aquí també tenen feina a fer els municipis, els ajuntaments. Tenir els carrers endreçats, amb llum i seguretat, que siguin agradables... Tenim una feina important a fer si volem mantenir aquest comerç de proximitat i que no tanqui.
Marta Garcia Escandell, directora executiva FAGEM: És un eix vertebrador de la ciutat. Si no hi ha comerços, tota l’activitat que es genera al voltant també desapareix.
En aquest sentit troben a faltar facilitats per incentivar l’accés a zones comercials com el centre de la ciutat. Bones senyalitzacions, que sigui còmode arribar-hi i amb preus assequibles que animin a fer visites llargues i freqüents. Però també fan una crida a convertir Mataró en una ciutat més atractiva. Això vol dir que actualment no ho és prou?
Marta Garcia Escandell, directora executiva FAGEM: Jo crec que la gent surt. Tu vas pels carrers de la ciutat un cap de setmana i la gent surt. Però és molt important el canvi d’hàbits que ha viscut tothom i el canvi del valor que la gent dona a una feina. Aquest és un sector on la conciliació costa.
Carles Gironès, president PIMEC Comerç al Maresme i Vallès Oriental: És una bona pregunta. El que hem de buscar és que el nostre comerç, el nostre barri, sigui atractiu. Posar-ho en valor i que la gent surti a passejar, no que vagi a comprar i torni a casa.
Oriol Vives, vicepresident de NEM: Tenim descomptes a través del SABA o de PUMSA per poder aparcar, però hem de fer accions immediates: que la gent vingui a Mataró i aparqui una hora gratuïta. Això incentivarà la gent i després s’hi estaran una, dues o tres hores, en funció del que hagin de fer. Comprar, restauració... Però perquè això passi hem d’incentivar el consum.
En el debat del Mataró al Dia d’aquest dimarts també s’ha posat sobre la taula, com a valor afegit dels establiments de proximitat, la relació personal i propera que s’estableix entre comerciants i consumidors. Un tret diferencial al qual aferrar-se davant l’imperant comerç electrònic.