Si són mataronins o paraven atenció a les classes d’història, de ben segur els sonarà el nom de Miquel Biada. Nascut al carrer d’Argentona l’any 1789, va ser l’impulsor de la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró, que es va inaugurar el 28 d’octubre de 1848. Una efemèride que ell no va arribar a veure perquè, mig any abans, va emmalaltir i va morir. Aquesta és la part més coneguda de la vida d’una figura que és molt present a la ciutat: hi ha un carrer i un institut que porten el seu nom, un monument davant de l'estació en honor seu o dues plaques davant les cases on va néixer i viure. Però la seva història ha estat envoltada d’un rumor: era Miquel Biada esclavista? Hem anat a buscar la resposta a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Ell era comerciant, tenia una petita flota, i es dedicava a moure productes, especialment entre Les Antilles i la Península Ibèrica. De fet, la seva trajectòria laboral es va centrar primer a Veneçuela i, quan aquesta es va independitzar, va anar a parar a Cuba. Allà es va integrar de ple en l’economia colonial, que es basava en la mà d’obra esclava. Un model que ell defensava.
Ara bé, era esclavista? Si entenem esclavista com a traficant d’esclaus, fins ara no s’ha trobat cap document que confirmi que Miquel Biada ho era. El que sí sabem, pel seu testament, és que tenia esclaus en propietat, com molta gent en aquella època.
Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme: Per tant, no era esclavista en el sentit de ser traficant d’esclaus, que era la persona que transportava negres de l’Àfrica a Amèrica. No hi ha documentació que, a dia d’avui, ens permeti afirmar això. El que sí sabem que el seu germà, Onofre, ho era. Està ben documentat, com a traficant d’esclaus. I el que sí que sabem és que Miquel Biada és un gran defensor de la causa esclavista. És a dir, que hi hagi gent esclava que sustenti l’economia.
Val a dir, però, que Miquel Biada es va guanyar a pols la fama d’esclavista perquè, tant a Barcelona com a Cuba, va fer discursos públics defensant aquest model i posicionant-se en contra de la prohibició del tràfic d’esclaus. No s’ha trobat cap document que confirmi que ell traficava, però sí tenim la certesa que ho van fer, de manera sistemàtica, molts maresmencs.
Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme: El famós Xifré d’Arenys, el Pigat de Vilassar i el Maristany d’el Masnou també ho eren. Cada localitat té, malauradament, alguna o diverses figures de traficants d’esclaus que traficaven amb carn humana en un moment en què és delicte, està perseguit, està penat i, a més a més, és pecat.
De fet, a la comarca encara patrimoni arquitectònic que es va construir amb els beneficis d’aquest tràfic.
